Resutat del repte XL

Hola reptaires!
Ja sóc aquí. Renoi quina currada! M'he llegit els reptes i us els comento tots. Ja us vaig dir que el meu mestre, madrileny, ens donava calbots i cops de regle. Així que avui n'hi haurà per tots. Imagineu-vos que esteu a la classe aquella del "Florido Pensil" i que porteu la bateta de ratlles blaves i blanques. Jo porto el regle.

quetzcoatl (112)
No llegia poesia fins que vaig entrar a RC. Vosaltres esteu fent que hi vagi entrant poquet a poquet.
I el teu poema,... un fantàstic diumenge a la tarda i amb pluja! Un relataire pot demanar més? Bonica relació la que has fet entre l'aigua i el pas del temps, que sembla aturar-se, del diumenge a la tarda. I jo llegint-lo, com si em trobés al mig de tots, com un espieta, un xafarder mullat amb ganes de copsar-ho tot. Gràcies.
Calbot: Em sobra la paraula calçotada en aquest poema, però això és culpa meva, potser. Se m'ha fet curt (això és un calbot?).

Angie (106)
Una altra poesia! Es veu que els diumenges inspiren als poetes. I jo que no en sé massa de poesia! Però l'he entès bé la teva, eh! Una bona "ratllada" la del diumenge passat. No seràs per casualitat el meu fillol, tu? Tot això coincideix molt.
Calbot: Poser m'equivoco, però sembla una mica improvisada, com si l'haguessis fet en un plisplas. Hauries de polir una mica més el ritme, que es llegeixi més fàcil. M'agraden més les que tens penjades de "Consol" o "La Nit de Sant Joan".

teixidora (215)
Mot bé! Ambientes l'escena perfectament i ens fas creure que la protagonista farà una revolució en tota regla i es passarà un diumenge de nassos, ben merescut, però al final claudica. El sentit de la responsabilitat de la mestressa pot més. El costum per sobre la revolució. Molt realista.
Calbot: La frase "No guanyen ni un partit,... de la quotidianitat" la trobo una mica complicada, potser l'haguessis pogut estructurar millor.
Diguem que el tema està una mica sobat, però tal com el planteges té la seva gràcia.
Traiem l'accent del "per" i el posem al "Són" (foteses meves, ni cas)

Mandalf (220)
Nanu, bona idea aquesta de convertir l'Antic Testament en un repte, però una mica irreverent. Ets collonut, donat dos petons a la galta, si pots.
Calbot: Qui va escriure l'Antic Testament no ho va fer en llatí. Desqualificat.
I això de la referència a un relataire,... no sé no sé.

Elisheba (226)
Un relat fresc sobre un petit conflicte generacional, si senyora. Jo ja el conec des dels dos cantons; et porto cert avantatge, si es pot dir així. Tot arriba,...
El raonament que fas en primera persona té continuïtat, és àgil. Expresses bé els teus punts de vista i les especulacions sobre què passarà al dinar. El començament, molt lleidatà (o tarragoní, no ho sé). "Estic fart" en lloc de "N'estic fart". Jo també ho dic igual que tu. M'agrada. Igual que "ma mare", "mon germà",... es fa difícil escriure-ho diferent, no?
Calbot: Noiaaaa ! T'has passat amb les paraules, això que has inventat una super-mega-paraula! Com has decidit quan s'acabava?
Curiosament tens un relat "Diumenge per la tarda" que m'ha agradat molt més (clar que no tenies les limitacions del repte).

Jeremias Soler Giménez (212)
Jeremias! M'encanta com escrius, xaval. Crec que ets dels millors quan enganxes la vena. Ho dic pels reptes. No he tingut temps de mirar els teus relats, però ho faré aviat.
Aquest poema en prosa que ens has deixat aquí penjat és com una petita joia. Què més puc dir-te.
Tens raó, és una cosa que es pot fer els diumenges d'octubre: anar a la platja, banyar-se i prendre el sol gairebé en solitari.
Calbot: això de fer calçotades a prop dels piiiins! I en pilotetes! Caldrà vigilar les espurnes!

Foster (216)
El record d'un moment de llibertat. A més amb un company tan noble i bonic. Has trobat una bona història, que has començat molt bé. El ritme sincopat del tros final, també m'ha agradat, els sentiments que vols expressar queden clars.
Calbot: Has de fer un relat d'aquesta història; la pots esprémer més. 220 paraules no donen per expressar tot el que pots.
Com has pogut veure obrir-se el cel per sota l'horitzó, o ja comencem amb les llicències poètiques, ara que ja ho som?

Conxa Forteza (220)
Conxa què bo! De veritat. M'ha encantat, sobre tot la primera part. Aquest inici és sensacional. La relació amorosa que intenta tenir la protagonista amb el moxo la trobo genial, t'ha quedat bordada.
Calbot: la segona part, la de la trucada,... no m'agrada tant. Potser deuries d'haver llençat el moxo al mar, enganyar-lo amb l'escombra, o jo que sé,... alguna cosa diferent. I tu diràs, doncs a mi m'agrada aquest,... val, però el jutge jo sóc.
Això de passar el moxo en diumenge és pecat. S'ha de fer dissabte.


I ara, no hi ha premi ex-aequo aquí? Jo el vull donar a tres relats!!!

La dolçor d'en quetzcoatl , l'estil i el contingut d'en Jeremias i la frescor i originalitat de la Conxa.

Em quedo amb,....



En Jeremias Soler Giménez, que acaba d'heretar el repte LXI !!