Guanyador REPTE XII

REPTE XII

La veritat és que al final se m'ha acumulat la feina, perquè tants relats en tan poc temps i sobre un mateix tema i paraules m'ha fet confondre-ho tot: autors, arguments, personatges...

Finalment, però, m'he decidit per un relat que conté descripció i acció a iguals dosis: la primera part i quasi fins al final, ens situa generosament en l'entorn i ens prepara per un desenllaç en clau d'humor-macabre que, tot i ser una mica extravagant, no perjudica la resta de la història.
Un secret veritablement inconfessable i unes paraules obligades col.locades a la perfecció, totalment integrades.

El guanyador és, doncs, ....... en qwark!!!
Felicitats, company.

qwark - "Road movie"

"Si algun dia feu la Ruta 66 en Harley, us recomano portar sidecar. Si, ja sé que heu vist a les pelis que viatjar amb poc equipatge és més "Easy Rider", però la realitat sempre dóna la raó als previsors.

El desert d'Arizona és un santuari de pau. Una bassa d'oli per l'ànima del viatger que, això sí, ha de buscar refugi quan els raigs de sol cauen abrasadorament i vertical sobre els paisatges d'horitzons infinits. Si pareu a prop de Holbrook, a un petit poble que no surt als mapes, potser trobeu la Layla.

No té la bellesa de bisturí a la que us ha acostumat la publicitat. Al contrari: és la creativitat entusiasta de la natura agafant forma física. Em va fer l'amor amb tot el cos i tota l'ànima. A canvi jo havia d'ajudar-la a desfer-se del seu secret inconfessable. Ens acomiadarem.

- No perdis el cap.
- Tranquil·la. Està ben subjectat.

Al sortir del poble, el Sheriff no es va molestar en escorcollar entre tots els objectes i bosses que omplien el sidecar. Si ho hagués fet, hauria trobat el cap del difunt marit de la Layla.

La 66 em portava de nou cap a l'Oest."

Ja saps el que toca, amic: Nou tema, noves paraules i ... tots a reptar!!!


Ara els comentaris del altres relats. Són només apunts de forma intuïtiva, d'un nivell baix, però volia donar-vos-en la meva opinió. No son gens políticament correctes, també ho sé, però estan fets amb bona intenció.


Emma

Bé, la idea és bona, però m'ha semblat que el relat es desenvolupava a partir d'un final pre-determinat. Les passes per arribar-hi són una mica confuses, i la preparació del final una mica agafat pels pèls.

La conclusió però, rotunda i eficaç, m'ha retornat als revolts angoixants de "Sospita" de Hitchcock

Xisca

És un relat força ben estructurat que recrea una possibilitat real, tan real que ha passat de veres, una infecció produïda per unes gasses o unes pinces oblidades durant l'operació. El nucli del relat té un error: la sida no s'encomana per la suor (si no m'equivoco). Però no t'he jutjat per això. Amb tot, és una narració planera i directa, que es veu pensada com a un tot. El secret, dramàtic, crec que donava més de si. Amb tot, entenc que es tracta d'un tema delicat, i això potser ens allunya de l'anècdota.

Josep Bonin

Has creat un personatge amb relleu, però el desenrotllament de la història no em convenç. Sí m'agraden el jocs de paraules i la conclusió a mode de justícia divina, "tal faràs, tal pagaràs", o bé "cria corbs que se't menjaran els ulls". Sí, l'home es veu pagat amb la mateixa moneda, l'especulació ha "especulat" amb el seu destí, i una simple taca d'oli -no "bassa d'oli- afegida a la seva ambició desmesurada l'ha dut de guanyador a perdedor, al no-res.
Hi ha alguns mots i expressions que porten a confusió, i el tercer paràgraf em sembla malaguanyat, sense aportar més informació de la que ens havies ja dit en el primer i introductori.

boig

Crec que fas coincidir elements massa dispars perquè el conjunt sigui coherent. Tot i així, m'ha semblat força ocurrent, i que combina bé l'humor i el dramatisme dins un espai tant limitat. El final dóna un gir transcendent interessant.

Doctor Who

El relat està ben escrit i es fa entenedor, però tinc la sensació que t'has obsedit en les paraules oblidant-te del més important: el tema.

Sí que potser el fet de tenir un amant és un secret inconfessable, però jo m'esperava una mica més de treball en el desenllaç. No t'ho prenguis malament. Crec que lligues bé el problema de la relació entre ells i la resta de la narració, la prota pren vida i l'acabes comprenent, però si en el teu cas el tema potser no necessitava d'un final massa sorprenent, sí requeria una fase prèvia d'intriga amb més elements que justifiquin l'estat d'ansietat de la doctora-pacient.

Pivot

Amb poques paraules aconsegueixes un relat complet, amb una trama interessant, uns mínims personatges. El final, si l'he entés bé, fa que el relat es catapulti endavant, suggerint una nova vida inesperadament sorgida d'una mort.

Crec que has encertat plenament a l'hora de donar contingut al tema proposat. El teu secret, el del nano, és realment inconfessable: del seu mutisme en depèn la seva vida sencera, el seu futur. Amb tot, no em sembla massa verossímil que dos nens -no germans, no bessons- siguin tan idèntics que ni la professora de l'orfenat ni els pares adotius sàpiguen del canvi. El xoc de la moto també patina una mica, massa atzar i massa destí encreuats, però entenc que era necessari dins el relat.


qwark

M'ha agradat molt l'entorn en què es desenvolupa el relat i la prosa amb la qual l'has anat construint. Ara bé, el tema, el secret inconfessable de la Layla, desmereix el to de tot allò anterior. Potser és un error meu a causa de les meves preferències -no ho puc evitar-, però crec que un desenllaç més "cool" o menys grotesc hauria funcionat millor.


Marc

M'ha semblat una mica confús. Que li va passar exactament l'u d'agost de 1985? Va ser quan en un viatge -de mal record, dius- es quedà paralític? Si és així, la seva vida no es deuria convertir en una bassa d'oli, crec jo. Per a mi, la forma "bassa d'oli" significa estar encalmat, tranquil", sempre en un sentit positiu, quasi poètic, espiritual.
Quin és el secret que no pot desvetllar?
El final, a més, tot i ser sorprenent, més que afegir resta a un text que, d'altra banda, havia creat moltes i bones expectatives.
Si no l'he sabut entendre, perdona'm.


Biel

En el teu cas em sembla bo el secret, però la narració el fa tan secret per la barreja de temps verbals i d'alguna frase estranya com "(...) en veure el pont i vaig mirar-li la cara...", que m'ha costat força treure'n l'entrellat. Suposo que l'estimba per arreglar-la a la seva manera. Però, i això de l'altre metge? Què passa, que l'havia operada sense massa èxit? Hi ha dues operacions, doncs?
Ho sento si sóc una mica curt, però l'encavalcament de les dues històries en present i passat immediat m'ha semblat que no estava ben resolt.
El que sí està bé és el comentari de la infermera i la frase que clou el relat. Llàstima que en l'endemig un hagi perdut una mica la direcció del side-car.


Lavínia

Tant el discurs narratiu com l'argument em semblen una pica precipitats, teledirigits per a encabir-hi les paraules obligades. Jo buscava la importància del tema com a base, i el teu secret -crec entendre- és una mena de fantasia transformista, una recreació de la "Ventafocs" (?) que queda una mica mancada de consistència.
T'he de dir que no he entés massa be la part final, "un món que no és una bassa d'oli sinó un còmic endulcorat amb sacaraina" i no he sabut lligar-lo amb l'anterior. Com he dit abans en altres comentaris, si no t'he entés és un error meu.


Nani

És una realiat que no ens plantegem sovint, això del punt de vista del nens. I tu ho has fet amb un relat senzill i força coherent. Una reflexió entretinguda que es clou amb un toc d'humor que destransecendentalitza la reflexió. El secret inconfessable però, dins d'aquest gir final queda reduït a una anècdota.