VOTACIONS REPTE POÊTIC VISUAL

VOTACIONS REPTE POÈTIC VISUAL “ 334. La persistència de la memòria”

Voteu dos poemes per ordre de preferència. Fins d'aquí un parell de dies o fins que hagueu votat tots.

1.- Sense títol
No m’agrada retornar, perquè tornar és morir,
Completar el cercle: tenir memòria.

Tot i que ja sabem com és el “lladre”:
Podríem ja tal vegada, aguantar-li la mirada
de fit a fit, des del llit estant.
A mitjanit.

En el retorn, ens moriríem
i ens reconeixeríem en el nostre dolor
Callat, sense expressió,

Descalçats, en part, com la palmera
en temporal arran de platja.

Completem el cercle, sí,
però ja no som els mateixos
som en la divisió que l’ha tancat.

Aquesta agonia de l'absència, ja no és nova,
l’hem viscut abans.

Quan retornes a l’origen del cercle
Estàs fent el teu discurs de comiat:
on de l’únic que podries estar segur
és de les teves intencions i ànim.

Tot comença i es renova, imperceptible, sí,
la vida és simple al cap-de-vall:
una mirada, una mà, un comentari,
pel qual seràs recordat;
la mà breu sobre el cabell,
l’explicació, l’escolta, la comprensió,
la parsimònia, tot.

Bé, si és així retornar,
tenir memòria; doncs retornem.


2.- Del pas del temps i la memòria

El temps és flàccid, com la memòria,
inconsistent i flonja amb els anys.
S’ajeu deixant-se anar per les esferes
que les agulles, pas a pas, legitimen.
Les sagetes passen i tornen; les hores
es fonen cada mitjanit, exhaurides.

I els records pengen com roba estesa
dins la quietud inamovible de la ment
i, oblidats, sempre ens semblen nous.
Però l’ombra de cada instant perdura
malgrat l’apàtica letargia dels oblits,
mentre unes formigues dibuixen vides
enmig de paisatges difuminats i grisos.

Amb tot, viure i recordar persisteixen.


3.-Ja ho veus com va això

Ja ho veus com va això,
després de fer tants anys,
un bon dia mires enrere
i no els veus enlloc.
Ostres, on han anat?
I estàs segur que els has fet
molta gent t'ho ha dit,
any rere any.
I ja
quan cansat de mirar enrere
abaixes la vista
i veus la part del teu cos
que hi ha coll avall,
te n'adones.
No ets tu qui ha fet els anys,
són els anys que t'han fet a tu!
Tu n'ets la memòria
que s'estova amb el temps.