Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

Sol ixent

Intervenció de: Carme Cabús | 28-03-2013


Eixia el sol de l’horitzó daurat,
la densitat d’estrelles resplendia,
els arbres es dreçaven, despullats,
la llum atreia flors verges que naixien.
Corrien núvols entre turons i prats,
la natura mil•lenària s’oferia,
tremolaven els cometes, extasiats,
l’aire agitava les fulles dringadisses.
I pel recòndits racons de terra i mar
la vida es renovava i s’expandia.

Respostes

  • El món en mi i jo en el món
    Mena Guiga | 24/03/2013 a les 22:17
    [Respondre]
    Ulls endins.
    Més enllà del cervell.

    Somric amb arrels.
    Somric amb ales.
    Somric amb ones.
    Somric amb flames.




    Mena








  • Amor i melangia
    magalo | 25/03/2013 a les 12:46
    [Respondre]

    Se m’ha quedat l’enyorança
    allotjada a la mirada
    mentre jo creixo amb la terra
    i ballo amb l’aire i amb l’aigua.

    L’amor i la melangia
    jo puc tenir per companyes

    Els colors sembla que juguin
    i que cridin en silenci
    tots repenjats a la vida
    que tan aviat s’escapa.

    L’amor i la melangia
    jo puc tenir per companyes
  • La nit callada
    gypsy | 28/03/2013 a les 13:15
    [Respondre]

    Deixa que arribi la nit callada
    sentint el sotabosc a les palpentes,
    dins la teva solitud, pren l'aire
    d'aquest temps que passa,
    fes cruixir els somnis a recer,
    abandona't a la terra i a l'univers,
    que tot flueixi com l'aigua d'un riu,
    com el vol insubornable d'un ocell.
  • Resiliència (o Rèmores pretèrites)
    deòmises | 28/03/2013 a les 18:24
    [Respondre]

    A Anna GARRIDO


    Has entès que, per créixer, cal avançar amb passa ferma,
    Disposar nit i dia dels somnis, somriure a l'adversitat
    Quan la galta que ofereixes a la bufetada diària
    Es cansa de resistir el tracte roí de l'existència?

    Has comprès que, per néixer, el coratge sembla una erma
    Lluita contra els molins, un retrocés continu al passat,
    I pressents més allunyada aquesta ajuda necessària,
    Que no s'ha mogut del seu lloc i és resistència?

    Has copsat que, per créixer, la tempesta que es desferma
    Cal que sigui suportada sense defallir, amb resiliència,
    Per l'enyor dels llavis i dels dits, per la intempèrie
    Del cor quan els ponts del diàleg han estat cremats?

    Has entès que, per renéixer, cal esborrar tota la sèrie
    De rèmores que et llasten el cos, i per poder viure plegats?



    d.
  • Sol ixent
    Carme Cabús | 28/03/2013 a les 21:25
    [Respondre]

    Eixia el sol de l’horitzó daurat,
    la densitat d’estrelles resplendia,
    els arbres es dreçaven, despullats,
    la llum atreia flors verges que naixien.
    Corrien núvols entre turons i prats,
    la natura mil•lenària s’oferia,
    tremolaven els cometes, extasiats,
    l’aire agitava les fulles dringadisses.
    I pel recòndits racons de terra i mar
    la vida es renovava i s’expandia.

  • RE: MELOREPTE 218 - Quatre haikus per LET IT GROW
    rnbonet | 30/03/2013 a les 19:23
    [Respondre]

    Enyors d’infància
    atrapats en la boira
    cap l’horabaixa.

    Per sobre els segles
    en himnes de nostàlgia
    clouran històries

    Amb força jove
    un atzucac de somnis
    lluita i espera.

    Natura amiga,
    jardí curull de roses,
    recer de mare
  • créixer i somiar (fora de concurs)
    Galzeran (homefosc) | 02/04/2013 a les 18:40
    [Respondre]
    Créixer i somiar

    T’he vist créixer a les nits solitàries,
    quan el sol dorm el somni ocult
    dels desitjos que no has viscut.

    Et sento respirar l’aire matiner
    d’una platja picada d’estels
    reflectint-se en el mar.

    Creixent com un arbre silent,
    irradies la llum màgica
    dels dies per viure,
    en el desig de la descoberta
    de capvespres misteriosos,
    viure i créixer, sense parar-hi atenció.

    Revivint instants fulgents de sols remots,
    que viuen brillant a la nit més fosca,
    en el record d’un desert llunyà.
    I observant-te, en la sorra encara càlida,
    de l’etern arenal, recordo com
    em fascinaven els teus ulls enlluernats.

    Sé que et fan somiar les llunyanes terres,
    captivat per l’espectacle de fredes imatges, irreals,
    que es veuen créixer en l’horitzó del crepuscle.

    Deixa’l viure, com l’arc viu i lluminós
    del capvespre, acolorit
    de llums màgiques, en el cel del nord.
    I em repeteixo; deixa’l créixer, sí,
    però també somiar, créixer i somiar,
    avui, que ja es farà gran, demà.
  • RE: MELOREPTE 218 - DEIXA'L CRÉIXER (By Eric Clapton) i (dèo dixit)
    Endevina'm | 02/04/2013 a les 23:55
    [Respondre]
    JA NO ES PODEN PENJAR MÉS MELOREPTES.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats