sobre el repte clàssic

Potser no ho vaig saber explicar bé. Un relat d'assaig ficcionat vindria a ser aquella anècdota que ens explica un mestre per introduir-nos a un tema concret. No aporta dades rellevants de l'assaig, sols dades circumstancials, que després pots desenvolupar dins d'un assaig.

A veure, ficció és ficció, i un assaig és una tasca erudita que no ficciona res, són dades i conclusions, i aportacions del pensament de l'autor.

Hi ha un llibre, que vaig llegir fa temps d'un tal Marc Augé, que parla dels no llocs. Ell fa una cosa que he dit, fa un pròleg on ens introdueix al tema mitjançant un relat, que en acabat, més o menys, ens pot servir per entendre millor tota l'exposició de la seva teoria i de l'assaig que escriu. Són setanta pàgines, una amunt o avall, entre pròleg i assaig. Per cert, ara l'he trobat en PDF i es pot llegir amb comoditat, tot i que no està traduït al català. Si domineu el castellà l'entendreu... és broma, clar.

Proposar un relat amb dades científiques, estadístiques i altres paràmetres de comparació o ajustament, no és fer ficció. Que facis un relat amb un diàleg més o menys llarg, o de tot l'espai del relat, que utilitzes per aportar dades, és fer-se trampes al solitari, però no és punible; tu mateix.

Un altre llibre que fa servir relats per explicar un assaig és el llibre del Carl Sagan, Contacte, aquest sí que el trobareu en català, però és una totxana, això també.

De fet, la teva aportació, en el seu inici, vindria a ser un exemple vàlid, expliques un relat, i després exposes un seguit de dades per explicar la teva incomprensió. No és exactament el mateix que un assaig, però ens pot servir d'exemple. La segona part de la teva entrada no és un relat, és una exposició de fets, i l'acudit seria el relat.

Jo també defenso que els comentaris s'han de fer fora del repte... com va fer el xolnir en el seu, oi?

Ja he vist que eren comentaris, no relats, home!! ;-)