RPV 242 - DRAWING LIFE d'Henry Yan

T’has assegut a la vora del llit i allí t’has quedat immòbil. No portes rellotge, no tens pressa, el pas del temps no té ni la més mínima importància per tu. Ja t’has preparat i no tens res més a fer. Vestida per estimar, esperes el seu retorn damunt els llençols rebregats.
En aquesta habitació de parets blanques despullades hi acumules els records dels dies passats. La teva mirada es passeja pels severs objectes que t’envolten. Muts, impassibles, han aguantat sorolls i cops, les anades i vingudes, els embats furiosos, els moviments apressats, els esbufecs i les culminacions amb l’estoica calma de la fusta. No et retreuen res, però envermelleixes, com si de sobte prenguessin vida, com si de repent, els mobles tinguessin ulls, boca, orelles.
Abaixes la mirada, no ho pots suportar, et sents culpable. Culpable de sentir, culpable de deslliurar-te sense miraments, culpable. No fas bé, però una força superior ja fa temps que et domina.
Aquests mobles, fins ara inerts, sembla que t’estiguin incriminant, sembla que t’estiguin cridant: “No hauria de pronunciar el teu nom enmig de sospirs, no et correspon a tu ser acariciada per les seves mans. No hauries de ser tu la que conegui els seus secrets ni disposi de les seves vides ocultes...” Ho saps, no et toca a tu ser feliç.
Però sents passos i el pom que gira. El teu cos ja s’ha oblidat de tu i només espera ser acollit entre els seus braços.

He somniat els traços del teu cos exacte,
El somrís que espera una mirada clara
En nits de vetlla, quan la tristor compacta
Els record en la memòria i s'hi empara;

Els braços que acullen l'escalfor absent,
El neguit d'un cor entusiasta que sobreviu
Gràcies a la il·lusió, quan la pluja és corrent
A seguir i en el diluvi deixa l'amor que escriu.

He somniat paraules contra la melangia làbil,
La pell mentre la devora una boca, que amara
La sequera, perquè l'hivern esdevingui etern estiu;

L'endemà arrapat a l'esquena, pacífica i hàbil
Guerrera, en lluita callada, quan despertar és l'acte
Més bell i pur que es pugui somniar, bella dorment.


d.

Vaporosa,
amb vestit de setí i sabates vermelles
espero un ballador que se m’acosti
-diu la mare que sóc la més bonica -
i que em faci volar entre fanals.

Pensativa,
el cap cot i amb les galtes enceses
esbosso filigranes a la pista de ball
- no pateixis hi ha un príncep que t’espera-
com esteles al mar o bé en el cel.

Cap endins
la vida pot ser dolça com un vals
o l’adàgio que escolto entre els poemes
- el que vull per tu es que t’estimin-
o bé amarga com un cop de puny.

Tan m’he fa
si no hi apareix un príncep en el conte
em posaré un vestit i unes ales de seda
-vaporosa, pensativa i endins-
i dansaré amb amor vital i lliure.

Mig dibuixada,
sec a l’habitació quieta,
resistint l’esfondrada.
Ni festes ni colors
no m’acompanyen,
només el temps colpit
m’obre passera,
m’he d’alçar i endavant
fer anar les meus passos.
Sóc mortalla d’amor
que vol renéixer.

Perduda en els teus somnis, noia adolescent,
penses mons de joia i prínceps blaus
que mai no has de conèixer. Confusa i espantada,
abandones l’ infantil cos que t’estrenyia,
- crisàlide involuntària -, i et trobes un nou cos
que t’és estrany i no governes.

T’espera un món ingrat, princesa:
eufòries i tristors contradictòries,
amors absoluts, decepcions irreversibles;
la inquietud d’un desig incipient irreprimible
atiat per carícies inexpertes i maldestres;
dubtes existencials, cabòries, ràbia,
emotivitat inestable i trencadissa,
desconcert, inseguretat, orgull.
Rebel•lia.

Benvinguda a la vida, joveneta.

En la plàcida espera, se’t fa present
el desig latent i el temps reclòs
d’una enyorada i feliç adolescència.

Vesties fines sedes i aromes de Paris.
Senties papallones, dins el cor, en veure’l.
Els dies s’omplien de carícies i petons.

És la màgia del primer amor que mai s’oblida.
Reviure’l en l’edat madura és utopia?
Sentir-te desitjada, és vana il•lusió?

Ja és serena l’espera i fins i tot plaent.
Les mirades dibuixaran suaus rialles.
La tendresa de les carícies irisarà les pells.

I tornaran a volar papallones dins el teu cor.