RETRETS

De petit repartia hòsties barallant-se al pati. De gran, assuaujat i solemne, també ho feia, però aquestes curaven (creia).

TGNK

Pla com un segell -o com el paper de fumar- regentava un local on convençudament venia el que físicament demostrava.

tyb

Cada dia milloro l’aspecte de més d’una cara. Això m’ho agraeixen més els familiars que els difunts,resignats per força.

EL VENEDOR DE FUM
-Venc assegurances de defunció.
-Com sabre si funciona ?
-Quan sigui difunt

No ho vivía com una professió.
Però és dedicava plenament i voluntàriament.
Escoltava a la gent concreta.

Psicòloga, mosso d'esquadra, assistenta social, mare...Però els nanos em diuen "profe".

Perdoneu, no he batejat el nano dels profes. El titulo "Una mica de tot..."

Un amic taxista em va explicar aquest acudit.

Un home va pel desert i es troba una llàntia meravellosa. La frega i en surt un geni.
- Hola, amo. Com que m'has alliberat, et concediré un desig.

L'home rumia una mica i al final es decideix a dir:

- Desitjo no estar mai malalt.

Com diríeu que ho va solucionar el geni? Doncs el va fer autònom!

La dona li retreia que sempre era als núvols, fins i tot quan feia l'amor...Era pilot d'avions.

M'he despistat i als meus hi apareix el nom de la professió. No vaig acabar de llegir el repte.