RESULTATS I GUANYADOR DEL REPTE POÈTIC VISUAL 206 NENA TRISTA ENTRE RUNES

Estimats poetes i poetesses !,
Vinga que és tard i vol ploure !! (mai més ben dit)
Com deia ahir, a mitjanit s’acabava el termini per poder votar el Repte poètic visual 206. Han votat 9 dels 10 poetes que han reptat (Darkman ?, em sap greu però vinc del futbol i estic cansat, no em puc allargar més).
La cosa ha estat molt igualada i fragmentada, quasi tots els poemes han estat votats almenys un cop.
Anem al grà, la cosa ha quedat així:
- Hi ha 3 poemes amb 2 vots, molt bons. Són Ofec de xantalam, Salva’t, de gypsy, I Per què em mireu de rautortor que quedaría en tercer lloc (té una 1ª preferencia).
- En segon lloc, el magnífic poema de la Carme Cabús ‘Indígena’, ha obtingut 4 vots,3 dels quals en segona preferencia.

- I en primer lloc
El poema guanyador
És….

Runa Tanca de Filalici. !!!
Enhorbona company per aquesta extraodinària prosa poética, demostrant que és POESIA amb majúscules i exclamació !. Amb un final colosal i memorable: “un salt de llàgrimes fet un salt d’aigua / fet un salt de blens fet un salt de res, només caiguda de pena en runa”. Ohhhhh, reverències company !!!!!!

Ha estat un autèntic plaer gaudir dels vostres poemes, certament boníssims, amb aquest ventall increíble de visions.
Per cert, tinc més imatges de les millors fotos d’art urbà de l’any passat. Si les voleu, us les puc enviar per correu o ho intentaría via picassa, malgrat que la meva destresa amb les màquines és força minsa.

FELICITATS FILALICI !!!. El 207 és tot teu !
El poema, la prosa poética, guanyador:

Runa tanca

A la cantonada d'abans de la tanca que tanca el carreró, de sobte, una nena trista, mig ajupida, tres quarts d'ensopida, un quart d'una mica esborrada, escriu runa amb un llapis de punta amagada. Fins i tot ha pintat a la deixalla una part, no el tot, d'ella mateixa. És una ruïna de runa, restes d'arruïnats gens roïns que pinten la seva ruïna si són infants. Els adults, capcots i culs secs, tancats per la tanca, ni ploren, les llàgrimes només poden rajar com blens, per les galtes d'una nena trista que tampoc no sap guixar-les, un salt de llàgrimes fet un salt d'aigua fet un salt de blens fet un salt de res, només caiguda de pena en runa.

Una abraçada a tothom i visca els reptes !!

Fidel

P.D: si m’he equivocat amb el recompte, si us plau m’ho dieu. Gràcies