RepteClàssic DCCLXXXVI: Simplicitat (versió 2)

RE: RepteClàssic DCCLXXXVI: Simplicitat
Joan Colom | 26/08/2024 a les 20:01
[Respondre]

Smith el silenciós.

Els més propers l'anomenaven Smith el silenciós, com el pistoler encarnat per Alan Ladd en un western de 1948, perquè no badava boca si no era que l'interpel·laven directament, i així i tot, sempre que podia se'n sortia amb monosíl·labs. I, és clar, ningú no sabia si era un superdotat o un beneit, però predominava la segona opinió. Vivia sol, no se li coneixia cap feina i la major part de l'any la passava al poble, però de juliol a setembre es feia fonedís. Ignoraven a on s'escapava, tot i circular rumors que s'havia deixat veure al cap i casal. Volia fer bronze a la platja? Hi tenia família? Hi anava a fer tràmits burocràtics? Potser a renovar el subsidi d'atur?

Quan algú s'atrevia a preguntar-li a què es dedicava, si era veritat que a l'estiu se n'anava a la ciutat i què hi anava a fer, obtenia respostes que semblaven haver-se d'interpretar en clau metafòrica, com que treballava aprenent i que anava allà on li permetien ensenyar allò que havia après. En compartir l'indiscret amb els amics aquestes manifestacions tan etèries, si algú els atribuïa significats d'alta volada de seguida ho rebatia argumentant que era molt més probable que anés a cursets d'alfabetització per a adults. I ho reblava apel·lant a aquella pel·lícula, estrenada aquí com "Bienvenido Mr. Chance", on Peter Sellers era un deficient mental que només entenia de coses de jardineria i, sempre en termes de jardineria, contestava a les preguntes que li feien intel·lectuals i polítics entestats a creure'l un savi que, com els orientals, tenia per costum recórrer a proverbis i paràboles.

Tot començà a canviar quan un noi matriculat a la universitat assegurà que, entre els cursos de la Universitat d'Estiu, n'hi havia dos, "Teoria de models" i "Teoria de la demostració", impartits per Smith el silenciós. Això no sols desmuntava la pertinència del sobrenom sinó la seva suposada beneiteria. Però la rehabilitació intel·lectual definitiva del nostre heroi als ulls dels seus veïns s'esdevingué quan la premsa informà que li havia estat concedida la medalla Fields per demostrar la conjectura "forta" de Goldbach (tot nombre enter parell superior a 2 es pot escriure com a suma de dos nombres primers), inclosa en el vuitè dels anomenats "23 problemes de Hilbert", de la qual s'havien fet verificacions parcials (en 1938 per via probabilística i en 2012 per via computacional) però mai una demostració com cal.

El matí no havia estat bo. Amb el cap cot, recolzat sobre els braços creuats damunt la taula, començava a pesar figues quan un seguit de cops estridents contra el vidre de la porta em va espavilar de cop. Què cony passa!, vaig cridar, emprenyat. "Soc jo senyor Pluvium", digué una veu amable des de darrere el vidre, que, per sort no s'havia trencat. Mentalment, vaig començar a calcular quan m'hauria costat la broma si aquell brètol l'hagués esmicolat.

Va entrar un home, calb, grassonet, vestit de forma vulgar, amb uns moviments elegants que permetien endevinar que havia tingut temps millors. Palplntat davant meu, es va posar la mà esquerra sobre el pit mentre amb el braç dret, aixecat, m'assenyalava. Abans que tingués temps per parlar li vaig etzibar, "No em digui que vol comunicar-me que acaba de descobrir Amèrica!" La declaració el va sorprendre, però es veia que era un home fresat en situacions difícils perquè no es va immutar i va replicar: "Senyor Pluvium, estic aquí per un encàrrec, assassinar-lo".

Hi ha dies que em llevo amb més bon humor que d'altres i tot i que aquell matí tenia la negra, la bajanada em va fer gràcia. Soc esmolat de llengua i més ràpid que una centella i no vaig tardar ni un segon a contestar-li, "No menys de cinc-cents euros", li vaig dir, pensant en el pressupost del vidre. El meu interlocutor, que s'havia assegut a la cadira, em va mirar, estranyat. Va posar cara de comptable i, després d'uns minuts de silenci em va dir "Home, senyor Pluvium, està clar que si em dona cinc-cents euros, oblido el meu propòsit d'enviar-lo a les grans pastures amb els seus avis"

Llavors ho vaig entendre. Aquell manso em volia liquidar. A mi, un home senzill que es passa la vida somiant en el temps feliç de la infància.

Sense temors
la llibertat
et farà ignorar el tedi
Mentre feliç
defenses el medi
enveja la manca d'afany
i seràs lliure de dany.

Tranquil com soc, amb el dit de l'home gras a dos pams del meu cap, sense decidir-ho de forma conscient, vaig aixecar el braç esquerre, perllongat amb la meva Remington platejada i vaig disparar. El senzill esclat del cap em va confirmar que el seu tedi també havia acabat.