REPTE POÈTIC VISUAL 373. El nen i els llibres [RECOMPTE i CLOENDA]

Exhaurit un termini prudencial i ateses les votacions aportades, el resultat ha quedat d’aquesta manera.

01. Darrere el vidre d’helenabonals - 2 vots (2,2)

02. Sinestèsia de Percival Ashford - 3 vots (1,2,1)

03. Encanteri de Ness - 3 vots (2,1,1)

Per tant, i com ja vam intuir que podria passar, s’ha produït un empat entre Sinestèsia de Percival Ashford i Encanteri de Ness.

Arribats a aquest punt, em permeto suggerir que entre vosaltres dos decidiu qui pot i/o vol organitzar el proper RPV, el 374.
Així mateix, us desitjo que la vostra proposta es faci mereixedora d’una participació més copiosa. Bona sort.

Sinestèsia de Percival Ashford

Aquella olor de llibre nou, la veig;
i el cos dels somnis als meus dits petits.
Per un forat, un món s’eixampla viu,
i jo menut sols soc un nen que riu.

El tacte del cartó a les meves mans;
si és vell, pot ser el saur del temps etern.
Llavors la flaire és fusta, espelma i nit,
al fosc racó d’un castell adormit.

Pilots de plecs amuntegats al fons,
ara és Marc Twain, ara l’Espriu o Foix.
Passo el matí perdut als llimbs, content,
pel cel que construeix la meva ment.

Després, a casa, sol, ran de la gent,
recordo els cims nevats, les valls de flors,
i els ulls d’aquella noia que he llegit;
quan bategava el cor sota el meu pit.

I veig l’olor, la veig, a llibre nou,
no fóra jo si no veiés olors,
I flairo sons i fins i tot colors
mirant, de fora el vidre, tants sabors.

Encanteri de Ness

Abduït per l’encanteri dels llibres
delit d’històries, faules, contes,
rondalles, llegendes...
S’esvaeix de l’entorn i del desori
engolit per les lletres,
seduït pels esbossos,
cedint a la seducció d’un mirall
a una altra dimensió, a una altra porta.