Repte Poètic Visual 372 Tot ve que s'acaba VOTACIONS

Aquí teniu els vostres poemes. Al número tres li he corregit el títol. N'heu de votar dos per ordre de preferència. Tan aviat com hagueu votat tots penjaré els resultats. Podeu votar encara que no hi hagueu participat.

1. L'enlairament del tronc

Qui guia el llapis si el traç
configura el foc dels mots
arrencant bocins del cos
mistèric de la veritat?

Qui l’escapça quan vol ser
la llum que allunya la por
esventrant parets de rocs
estamordint malvestats?

Bulb de la fusta d’un tronc
tòfol del tòpic excels
que genera el seu vigor
quan s’enlaira cap els cels.

Negre grafit que de nit
il·lumina el firmament;
vera paraula incessant
quan escometem el vent.

2. Traç

Es van complir els somnis?
L’esmolada punta de carbó
adés i ara,
calcant, copiant, imaginant,
ha guixat alguns traços
prou perennes?

No importa, aleshores,
que tot s’hagi desfet en serradura,
que no quedi ja fusta
i que com un vano
obert, s’elevi en espiral
de la viruta.

3. El llapis

Vinga fer encenalls
del llàpìç sense punta,
a fí de fer-lo servir
fins que la punta aguanti.
I tornem a fer encenalls
de la noble fusta del llàpiç.
Gargots,números,lletres,
o potser dibuixos, paraules, poemes,
plasmat en el paper
qui sap que ens dirà,
fins el fí dels seus dies
enjogassades amb el vent
volades serradures.

4. Escriure

a Don DeLillo

Tinc un paper, necessito un llapis.
Ben poca cosa, capaç d’una gran creació.
Escriure. El que veig i no veig, el que sento,
per tornar-ho a veure i sentir-ho.

Pensar. Treure la pols dels pensaments,
entomar-los en carn i ossos, al viu,
fer-ne renglons de lletra i poesia, literatura.

Desfermar els lligams de la imaginació,
volar pels cels infinits dels somnis,
escriure damunt l’aigua com la brisa
o dibuixar mots a l’arena, làbil com es.

Cal fer punta al llapis, demana el paper,
delerós de lletres i paraules.
El llapis, llavors, voluptuosament es despulla
del seu vestit de fusta, amb brodats de filigrana.