Repte Poètic Visual 356 D'un costat a l'altre

Una persona de cada cent.
Un Van Gogh el geni del qual
ningú reconeixia.
Que aquell que va a contracorrent
a la llarga esdevindrà corrent principal.
Malalts que poden ser no normals,
sinó extra normals.
Amb el temperament, el lideratge, la creativitat.
I la sensibilitat, la resiliència,
la dignitat davant l'estigma.

Incògnita

Què ho fa que ens amaguem en la foscor,

que fugim de l’esclat de la llum

en un vaivé sincopat

que no admet interregnes?

Que desconeguem el ritme i la música,

el moviment harmònic de la vida natural

per romandre tancats en la tenebra

i només a cops absorbir in entremis

un glop de llum robat?

Quina mà poderosa ens tenalla,

com una maledicció, per sempre?

*JUNTES!


Hi ha mil persones

raonant totes juntes,

sembla com si foren estar

en un pentagrama

i van passant una a una

de la dreta a l'esquerra.

Què pot passar?

Que l'afecció mental

aplega a un estat d'ànim,

de tristesa i deprimit.

A què arriba, tot això...?

A la melangia i al desànim.

Extrems

Com un volcà quan esclata
l´ànim puja a l´infinit,
per sumergirse a l´oceà
de profunds neguits.
Incomprensió acompanya
dolor, desamor oblit,
lluita constant, a Déu pregant...
Ments no reconegudes,
esclat de sensibilitat,
futurs reptes a la ciencia
per la posteritat