REPTE POÈTIC VISUAL 320. LA MORT DEL BAOBAB [Recompte i cloenda]

Ben mirat, com pot morir un baobab?, deia en el meu poema. Amb els dos reptes que us he proposat, crec que hem/heu donat un pas en positiu a fi i efecte que, malgrat els problemes climàtics, continuïn campant per molt de temps i provocant admiració en tothom qui tingui la sort de contemplar-los.

Bé, anotats els resultats dels vostres vots, el certamen ha quedat d’aquesta manera.

01. Sense títol d’aleshores - tres vots (1,2,2)

02. La rosa i el baobab d’Endevina’m -

03. Ja s’ha mort el baobavi de kefas - 2 vots (1,1)

04. L’arbre de l’aigua de Ness - 3 vots (2,2,1)


Com podeu comprovar la cosa ha acabat en empat entre Sense títol d’aleshores i L’arbre de l’aigua de Ness.
Arribats a aquest punt només ens resten dues possibilitats. Que aleshores i Ness decideixin, o desempata el vot del proposant. Vosaltres decidiu.

Així i tot, ambdós mereixen ésser publicats com a justos guanyadors.

Fotografia de Stephane Woodborne


Hi ha dies que la mort és quelcom plàcid,
i fa enveja de ser-ne i de ser-hi:
Quan el sol, després de tu, fa estralls de vida
I a la soca, en un racó, hi creixen fulles.

Desballestat i en canal obert,
fas patxoca junt al núvol blanc.
Això!, i la pau de la gespa, sens fi.

.................

Aferrat a la terra
guardant records dels seus
s’arrela amb desfici
perquè l’opressió el fa créixer com pot.

Ferm resisteix,
després de milers d’anys
guardant en el seu ens
aquell misteri que el fa savi.

N’hauríem d’aprendre,
foragitant les pors
que només rauen en les nostres arrels,
febles, efímeres, sense gaire fonament.