RE: Recordeu fer els preparatius per.......Repte 682 n+

NOCES D’OR
El dia 29 d’octubre del 2006, els meus pares varen celebrar el seu aniversari de noces, però no un qualsevol, complien 50 anys de casats, que si tenim en compte que abans les parelles es passaven anys festejant, en definitiva, és tota una vida, amb tot el que això implica; moment bons i de no tan bons.
Per tal ocasió vaig decidir que allò requeria d’un esdeveniment especial, de manera, que vaig intentar reproduir amb la màxima fidelitat aquella dia.
Malauradament, la cerimònia no va poder ser, ja que, el meu pare, havia patit un càncer de laringe, amb traqueotomia inclosa i un ictus a la banda esquerre del seu cos. Cal dir que, que el càncer el va superar i va ser donat d’alta malgrat la seva edat. Els metges de St. Pau, se’n feien creus de la seva valentia i ganes de viure que tenia.
Així que mi vaig posar mans a l’obra: les madrines van ser les seves dues netes, que van ser les encarregades de llegir un poema que vaig fer per l’ocasió, van llegir-lo, fent-li entrega del ram a la núvia. El ram anava a conjunt amb la decoració del cotxe, i amb la flor a la solapa, pels homes de la casa i per les dones, un petit tocat pel cabell.
El dinar, va ser al “7 portes”, aquell que es troba situat a la vora del port del Maremàgnum, cadascú es va demanar el que més li va agradar.
Havia de ser una celebració d’allò més intima: els familiars més directes i una amiga d’aquelles de tota la vida. Originàriament, n’havíem de ser molts més, ja que, els dos germans es van casar junts, però malauradament el meu tiet, va morir setmanes abans, per culpa d’una terrible malaltia :l’Alzheimer.
Les postres, les vàrem fer a casa meva, abans de marxar, havia preparat el replà amb un camí de pètals de rosa i la taula, preparada, amb tota mena de detalls nupcials per a l’ocasió. El pastís, però ens esperava a la nevera, per tal que els nuvis, els podessin gaudir. El presidia una parella anciana de nuvis que votaven amb un motllo plens d’energia.
Finalment, van rebre, els regals; a més del nuvis del pastís, els vam regalar una foto, amb les dones de la família d’aquests 50 anys de la seva vida, perquè a casa totes som dones, tret dels caps de família. En total érem cinc. I uns dies desprès un àlbum de fotos d’un fotògraf que tenia contractat per aquell dia.
Ara ja en som sis, perquè amb el temps, una nova dona, ha vingut a la nostra vida, la meva filla de deu anys, és a ella, qui quan ha tingut l’edat d’entendre, li hem ensenyat aquell àlbum i li hem explicat com va ser aquell dia, que sempre més tindrem en els nostres cors, doncs malauradament, el meu pare va morir, arran de complicacions de salut a l’edat de 78 anys, quan tan sols ella tenia 9 mesos d’edat.