Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud
Intervenció de: carmerosanas | 16-12-2012Vinc de l'Ara mateix i el teu poema i també aquestes fotografies m'han seduït a parlar de solituds.
Poso en marxa el meu perfil de relataire que tinc des de fa més anys que el bloc i en canvi, mai no havia fet servir.
Gràcies, Roser... una abraçada per consolar solituds.
Respostes
-
La solitud i jo (resulta que som dues!)
Mena Guiga | 11/12/2012 a les 09:50La solitud sóc jo mateixa la major part del temps del temps que tinc.
La solitud és companya, no em deixa.
I pot ser pau, pot ser goig.
I pot ser por, pot ser plor.
La solitud i jo ens enfonsem com una barca atrotinada en l'aigua de la vida.
La solitud i jo suremm en un llac plenes de tardor.
La solitud i jo inspirem el fred serè del blanc de la neu.
La solitud i jo, ales plegades d'un ocell savi entomant el temps.
La solitud i jo dibuixant ombres en catifes de llum.
La solitud i jo, pensaroses com un infant que de cop deixa el joc, com si comencés a entendre que són la solitud i ell.
Mena
-
Sola
bufanúvols | 13/12/2012 a les 22:27La fulla que cau,
i a la ciutat aterra,
recorda un vell cant.
La memòria dorm
i a la tarda es pentina.
Ai, la brúixola.
Ai, la campana!
L'hora greu assenyala.
La nit i l'alba.
Llumeta del cor,
les quatre miques de nit.
Claror de lluna.
La mà deserta,
la pregâria medita.
La mida justa.
Pausada i tendra,
la veu sempre retorna.
La remor pesa.
Sola i alegre,
la clau de l'esperança
La veus i escoltes.
-
Monstre bo... infant perdut
Marc Freixas | 14/12/2012 a les 00:05La solitud
és aquell monstre bo
que ens acompanya
pel camí del propi pensament...,
i tot és necessari
i individual, i a la vegada
prescindible i col·lectiu.
El cos
és la ferralla menuda
d'aquell infant perdut
enmig de corredisses, i la mare el protegeix.
I el pare plora amb desesperació
just quan la guerra dels sants innocents
desborda tots els seus mals
damunt la sang vessada per la llibertat. -
Monstre bo... infant perdut
Marc Freixas | 14/12/2012 a les 11:37--perdoneu, aquest és el vàlid----hi havia una errada
La solitud
és aquell monstre bo
que ens acompanya
pel camí del propi pensament...,
i tot és necessari
i individual, i a la vegada
imprescindible i col·lectiu.
El cos
és la ferralla menuda
d'aquell infant perdut
enmig de corredisses, i la mare el protegeix.
I el pare plora amb desesperació
just quan la guerra dels sants innocents
desborda tots els seus mals
damunt la sang vessada per la llibertat.
-
Batalla perduda
Anaïs | 14/12/2012 a les 10:37
Una barqueta de rems
no pot lluitar
contra un transatlàntic:
He volgut competir
en aquest mar d’enveges,
on el més fort
no té pietat del més dèbil.
En el combat,
he perdut els rems.
En el combat,
m’han ferit de mort.
No demano ajuda,
no demostro el meu dolor,
l’orgull és l’únic que em queda.
Qui sentiria el crit,
enmig de tant soroll?
Mentre els altres segueixen la lluita
jo em vaig enfonsant,
aquí, sola,
veient passar les hores.
Una barqueta de rems,
no pot lluitar
contra un transatlàntic...
-
Amada soledat
magalo | 14/12/2012 a les 19:56
Amada soledat, tan bona amiga;
farem juntes un tomb
carrers enllà fins les muntanyes,
i un pom amb moltes flors
alegraran la nostra casa.
Amada soledat, la meva vida;
veurem allà on el cel
es vol banyar damunt les aigües,
i amb neu farem un món
on tot lo trist no hi podrà cabre.
-
Solitud
bufanúvols | 15/12/2012 a les 21:39La meua amiga,
recolzada a la roca,
recorda un amor.
Espera la nit,
la claror de la lluna.
Les penes suren.
La mà gelada,
la mirada desera.
Vindrà la vida.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud
Galzeran (homefosc) | 16/12/2012 a les 00:48Solitud
Sóc com l’arbre retallat en l’horitzó, nu,
que la neu blanca fa més imponent.
Estàtic, com un ocell clavat en una estàtua,
vivint amb el fred record
de qui vaig ser, en un altre temps,
en un altre lloc.
Em sento colgat d’aigua,
avarat en el moll inexistent,
d’un mar que no passa de llac
d’un riu que somia ser estany.
I em veig solitari,
caminant sobre la meva imatge
davant d’ella,
darrera d’ella.
Solitàriament acompanyat
enyoro el caliu que reclama un infant,
per una absència tan llarga,
pel neguit de no estar amb tu.
-
Fa temps que et reconec
Carles Ferran | 16/12/2012 a les 03:04
Amb el teu vestit de moaré
i els cabells mal pentinats,
tens tot l'aire del desesper,
no ets pas bonica de mirar
“La solitude” - Barbara.
Adapt. Guillermina Motta.
Fa molt de temps que et reconec:
Al posat de la dona que cuina
mentre espera el marit a sopar;
a l’esguard d’aquell vailet maldestre
que mai no escull cap equip
per a jugar als partits del pati;
a la agre flaire de la vella consumida
vinclada sobre el banc d’una església
deserta i ombrívola;
a la noia de mirada trista
somrient a la foto amb les amigues;
a l’avi del bastó entre les cames,
privat de gatzara de néts i moixaines de fills;
al dolor de la vídua, al dolor de l’orfe,
al dolor dels pares que han perdut un fill;
als sanglots de la jove que passeja pel port,
a l’anima del jove que l’ha rebutjada;
al degotador dels malats als llits dels hospitals,
a les benintencionades activitats de les residències,
a l’aire resclosit dels pisos dels ancians
i a les fotos esgrogueïdes de la seva calaixera.
Ja fa temps que et conec, soledat.
Desitjada a vegades, maleïda les més,
a l’aguait, sense pressa, esperant-nos.
Fas rebuig i basarda, fas dolor;
però et compadeixo: Et saps condemnada
a la teva pròpia i eterna solitud.
-
RE: Fa temps que et reconec
Carles Ferran | 16/12/2012 a les 11:47ànima va amb accent, però es veu que es trobava sol...
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud
Roser Suñer i Soler | 16/12/2012 a les 11:30Solitud
Deixada a recer de res, envelleixo
sense ni la dignitat de sentir-me útil
he estès la mà a moltes mans que no m’han pres
i així el verdet i la blanor m’esbotzen el ventre
Em sé ancorada en un espai calmat i mut
que res no em dóna, només esperar algun alè subtil
que, prengui força, per moure, volgudament tossut
l’excessiva quietud que em sostè encara
esperant el miracle que algú prengui amb mi
el timó, i amb ell l’esperança d’un nou rumb.
Zel AraMateix. Roser Suñer Soler -
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud
carmerosanas | 16/12/2012 a les 13:01Vinc de l'Ara mateix i el teu poema i també aquestes fotografies m'han seduït a parlar de solituds.
Poso en marxa el meu perfil de relataire que tinc des de fa més anys que el bloc i en canvi, mai no havia fet servir.
Gràcies, Roser... una abraçada per consolar solituds.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud
carmerosanas | 16/12/2012 a les 12:58L'aigua de plor
ha penetrat per cada escletxa.
Perduts els vernissos i lluentors
s'ha inundat, del tot, el fons de l'ànima.
No pot navegar
i malgrat tot encara sura.
Record del que va ser
o promesa de futurs incerts.
Les fulles seques l'acompanyen
com un tresor inesperat
i els horitzons no perden
l'encís d'un paisatge solitari.
Navega a penes.
Diàleg silenciós entre reflexes
Nostàlgics vermells em criden...
I jo navego a penes.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- LA LOLA (1 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
- Un record permanent (1 comentaris)
- Migdia (1 comentaris)
- Aquí (1 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (631 lectures)
- SOMNI O REALITAT (607 lectures)
- La distància (596 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (591 lectures)
- Beneit tabac (356 lectures)
- Agonia (218 lectures)
- Violència verbal (184 lectures)
- La canya (184 lectures)
- Nua (160 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (154 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)