RE: LECTURA (Fora de concurs)

A veure que diuen els experts, però el format de la imatge podria no ser l’adequat.

Us passo un nou enllaç:
https://www.pexels.com/ca-es/foto/llibres-classic-col-leccio-cobertes-10480076/

Aquest hauria de funcionar.

O la foto que proposa en Raül també va bé.

LECTURA

Què és aquest xivarri que sents a la llibreria?
Què són aquests xiuxiuejos greus i aguts?
Què és aquesta claror que es veu a contrallum?
Quina energia t’estira cap als prestatges?

Portes tancades esperant ser obertes.
Altres vides, vides paral•leles?
Inventades, reals
les reps a mans plenes.

De la lleixa agafaràs el que s’hi ha explicat,
n’oloraràs les comportes
tímidament si ets observat.
Car no queda estrany?
de boig, o potser de pedant?

Es faran fonedissos
els sorolls del teu voltant.
Els fulls escrits
de seguida et reconfortaran.

Tu ja no seràs tu:
Potser un astut guerrer
o una bella princesa
o un presoner en injusta contesa
un detectiu corrupte o algú
amb ànsia de riquesa?

Si et trobes algú com tu
i comenceu a parlar de gèneres,
de trames, i de la lectura en feu un grup:
Què acompanyats us sentireu,
després de llegir en solitud!

Al·lèrgia, alegria
------------------------


Ja en sé massa coses, principals,

i no en vull més, tàcitament em dic.


Perdo el nom de les coses, les persones,

els carrers...,«espígol, amatent, nostàlgia».



L’ànsia de saber ja l’he complert,

i cauen en el buit tot de paraules,

sense objecte, sense importància:

no és important em diu el meu jo intern.


I encara fer l’esforç de desvetllar-me,

i escurçar-me la vida amb el saber?


I tot i així remoc, remeno, bufo,

m’esbargeixo, demano, ric i em torno nen

i ensenyo, si convé allò que sé,

tapant-me si de cas amb dues mans

la mirada esglaiada, esgarrifada.


i així sense adonar-me’n, rebo a canvi,

el preciós regal de l’alegria.

Sé d’un llibre, sé d’un lloc

Sé d’un poema,
adés nu, adés disfressat,
indeleble a l’íntima pell de l’ànima,
mil vegades nodrit
per somnis, sentiments i calfreds.

Sé d’un relat,
fidel company de viatges,
que palpita ensems amb el meu cor,
sempre amatent
a les llàgrimes de dol i d’alegria.

Sé d’un llibre
escrit o per escriure,
on les lletres, mots i pensaments
es deixen anar pels laberints de tinta
d’una ment encuriosida.

Sé d’un lloc
arrecerat i ple de paraules
que ressonen dins la quietud de la nit,
col·loquis incessants
que sorgeixen de la pols erudita
reclosa més enllà del llom multicolor
i fascinant dels llibres.

Encastat entre els seus companys
sembla comptar els ulls lluents
que busquen un llom suggerent
per omplir les hores mortes.

La seva quietud no permet endevinar
el mar de vida que en les entranyes
li espetega contra les tapes.

La pols
cansada de jugar amb els raigs de llum
s'ajeu
a la part alta de les fulles

Fins que un bon dia nota el dit curós
que el tiba fora del cau confortable.

S'aixeca la pols omplint els badius
i provocant l'estrèpit d'un eixavuiro.
Vola més pols encara.

Un cop sec
l'allibera del vestit de pols
fang del temps
i càlides mans
permeten que uns ulls
es posin a munyir les seves pàgines.

Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és el mànec.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.