RE: El Calaix

....emoció, nostàlgia, somriure, plor.
Perquè 'revius' uns moments de la vida, una persona, una relació.
Desperta tot això.

Aleshores sí que el des de llavors ha passat.

I la guardem novament al sobre, sobretot.

I seguim vivint. ........(costi més, costi menys, si la lectura ha afectat).


Mena(i avui som Santa Gertrudis, Trudis).

sensacions, amor??, desig? desamor????, una llum en tunel,
un desig retrobat,
una il·lusió,
em desperto per sentir???
potser em fa mal,
POTSER EM DESCONEC

Les "coses" sensibles que tenim i retrobem en un calaix.... el meu calaix... remenen i provoquen una re-situació en present del que sentim en present. Un crit a la llibertat emocional ?

La cremo, no voldria que la meva companya actual es sentis ferida. Després penso que ha estat ella qui l'ha deixada al calaix, per què jo me la trobi. Ara què faig?