RE: Appassionata, de Secret Garden (Melorepte255)

Vine a estirar-te amb mi
damunt la roca nua
i no deixis distància
entre aquest cel i el mar.
Capbussem-nos ben junts
fins la dolçor abrupta
amarats de foc d’astres,
i espurnes de coralls.
Rodolem fins l’abisme
de tendra pell oferta,
la morenor rodona
del teu caliu cremant.
Entra en mi com si fos
una ciutat oberta
que avui joiosa estrena
la sentor dels amants.

Ehem... Se'n poden presentar més d'un?

El vent travessa els vaporosos núvols
i va imitant el vol que fa un ocell
damunt la mar,planeja i cavalca cada onada
i juga entre les veles dels vaixells.

El vent s’enfila al pal de la bandera
dansant joiós amb un tros de drap verd,
fa remolins de sorra i té una ensopegada
i ha queda enredat als meus cabells.

El vent em xiuxiueja a cau d’orella
si algú pot estimar-me molt més que ell,
li dic que el sol i el mar em tenen ben enlluernada
i el vent tot moix entre els núvols es perd.

Es desvetlla el món meravellós
amb les seves cadències mil•lenàries,
l'harmonia dels seus elements,
jocs de l'aire, la terra, el foc i l'aigua.

Assaja colors en transició
amb una delicadesa exquisida,
i amb una pagana fruïció
deixa pas al sorgir de la vida.

Tota la immensitat
des d'un confí fins a l'altre
ret homenatge als seus déus,
intricats en la seva ànima.