prova

El PIQUET es dirigia on hi havia l'aldarull que caldria REPTAR i en Valerià, el soldat d'ulls somiadors i de cor sensible, no volia anar-hi. Sempre li sabia greu haver de fer feines agressives. La defensa és una altra cosa.

Ell, en el fons, volia ser un soldat de la pau. I la pau no duu uniforme o si el duu és de tons alegres, com el vestit de COLORAINES d'aquella dona que se'l mirava mentre regava els testos del balcó, geranis de pom,

En Valerià mai havia tingut una vida ALLERADA i haver aconseguit entrar a l'exèrcit havia estat una suma d'influència familiar i de manca de caràcter que havia dissimulat. Sí, tenia un sou -un bon sou-...però cada vedaga era més difícil allò d'aturar la gent usant la força, les armes, i pressentia que aquella vegada tocaria fer mal, qui sap si matar.

Se sentia GOLUT d'una altra mena de vida.

Per això ara viu en un poblet abandonat a les muntanyes, lluny de crits, lluny d'ordres. I conrea un hortet i atipa gallines -alguna és ponicana- i mira com la dona del vestit llampant rega els geranis de pom de bon matí, davant la porta d'entrada de la casa que estan arreglant.


Mena

ets la top-ten! sempre la primera en acudir a qualsevol proposta :P
Moltes gràcies per participar i no perdis aquesta energia arravatadora (podríem dir allerada?)

De piquets no sé com anem pel fòrum, però de reptar en sabem un munt i som molts els relataires goluts de nous reptes, propostes i debats de tots colors i colorainesç

Si voleu dir la vostra dels anteriors RDQ-06, ho podeu fer a RDQ-06.01: amb sense / baldeio / estragat / grimègia / a can rumia

Allerada i goluda, repto el pas del temps amb piquets de coloraines coratjoses que m'ajudin a viure.