RDQ-06.01: amb sense / baldeio / estragat / grimègia / a can rumia

La Mègia era coneguda així no pas perquè aquest fos el seu nom (es deia Maria com aquelles que temps ha eren a les escombraries mentre les cases eren plenes de Joans, Joseps i ases) per com en sabia de fer grimègia i amb una gràcia que sempre la disculpava (en farà lliçons?).

No li calia pas estar-se estona a can rumia, no, la Mègia.

Per exemple: un dia es va espraiar amb aigua i va passar-se per les mans unes gotes de lleixiu, es va vestir amb roba tronada d'estar per casa i va fer veure al seu marit que estava ben estregada, estregadíssima i amb sense pràcticament alè després d'un bon baldeio a la llar (que no es veia massa neta, no, però ell d'això sembla ser que no hi entenia massa) i així aquella nit va poder dormir i no cumplir, perquè en aquell camp el seu nom tenia més sentit que mai.


Mena

I a la Mena pel exemple...

De vegades quan escric alguna coseta ho faig d’una tirada, de vegades però m’he d’endinsar a can rumia i fer una mica de baldeio de les idees que es passegen pel cap d’un cantó a l’altre i em surt una grimègia que no em deixa gens satisfet i, a més a més molt estragat i amb sense ganes de res de res.

Moltes gràcies per participar. Cada dia aniré posant un de nou, però aquest continúa obert!

Deixeu el cap a can rumia, que vagi treballant fins quedar ben estragat, i veniu amb sense pausa a penjar-ho aquí. Farem una mica de grimègia amb totes les respostes abans que algú faci baldeio del fòrum.