Per molts, molts anys a la guanyadora!

Jo també he gaudit molt llegint els altres tres relats i m’hauria costat triar. Per això tens mèrit, Gypsy, enhorabona!

Gràcies pel comentari, Franz. He aprés llegint el que has escrit sobre el meu relat i sobre els altres. Felicitats per aquest repte!

I moltíssimes gràcies pels teus comentaris, Franz , que, tal com diu el SenyorTu, em fan comprendre molt millor el meu propi relat. Has fet una anàlisi implecable, i envejo del tot la teva capacitat d'anàlisi i de crítica literària. És tot un luxe poder gaudir dels teus poemes i contes i dels teus meravellosos comentaris.
D'altra banda, crec que el relat de la gypsy és impecable. Un plaer total, un goig, un gaudi. Quan el vaig llegir ja volia felicitar-la de seguida, perquè em va semblar escrit amb una gran perfecció i profunditat psicològica.
I què voleu que us digui, dels altres relats? La veritat és que quan els vaig llegir volia posar un post al fòrum (però no em va semblar pertinent) per dir-vos que m'havia quedat bocabada del vostre domini narratiu. Això, al marge de les històries explicades. Crec que tots teniu un estil personal i un domini del fet literari absolutament notable.
En fi, un plaer concursar amb vosaltres. Em trec el barret davant de quatre (jutge i concursants).

Moltes gràcies franz pels comentaris. Com han dit els meus companys jo, també he après coses de la teva anàlisi dels diferents relats. Realment, jo també vaig restar bocabadada en llegir els altres relats. El de la mirna, em va produir una angoixa intensa i el trobo versemblant, crec que algú es pot sentir així, el que costa és expressar-ho amb aquesta ràbia ferotge que em sembla un prodigi. El relat del SenyorTu també el vaig trobar de factura impecable, duríssim, sobre tot el final, amb les paraules d'un cap deshumanitzat per la guerra. Esfereidor, em trec el barret. I el de Sangifetge també entra en aquella subtilitat de sí és delicte el que fan els protagonistes o només omissió, és un debat moral fantàstic. A més, els que cometen els pecats o crims són alhora víctimes d'una malaltia i potser la venjança esporàdica els alleuja. És lícit sentir això? es pot jutjar? S'obre tot un camp fascinant per intentar esbrinar-ho. Jo també em sento molt orgullosa d'haver participat amb aquests companys que escriuen tan bé des de estils i mirades diferents.

Perdoneu el rotllo, ha vingut arrel de com en franz m'ha fet pensar en els relats presentats després de llegir la seva opinió sàvia i lúcida sobre cada un d'ells.

Moltes gràcies, aviat el Repte 451

Me'ls he llegit tots i felicito al jutge primer, jeje, pels comentaris currats. En segon lloc a la guanyadora, perquè ha tret les entranyes al tema proposat, fent una dissecció del terme crim i pecat, a modus de reflexió, jugant amb la moral (o l'ètica, no ho sé) mitjançant la culpa, el passat i un tren com a figura literària, molt més que un simple tren...
Un però només, gypsy, que espero no et molesti. A les dues primeres frases hi ha una repetició de la paraula "dia", que personalment, no m'agrada, encara que a qui li havia d'agradar, obviament, era al jutge.
Esperaré la nova proposta, a veure si m'animo!

Nanit!

angie

del mot dia en les dues primeres frases. Moltes gràcies, angie.
M'agrada poder esmenar les errades que se'm passen.
Espero que participis al repte i que sí que t'animis, sempre és un enriquiment per als que tenim memòria que ho facis.

nanit