PER LA NONNA_CARME

És clar que estic més bé amb les teves paraules encoratjadores i plenes d'afecte, són alè d'aire pur i fresc.
El que no acaba de desxifrar aquest llenguatge és el ronyó, que segueix fent-me la punyeta tant de dia com de nit.
Però no pateixis per mi, amb les veles plegades sovint, guerxades altres cops i hissades i inflades pel fort vent de l'amistat, segueixo solcant la immensitat d'aquest mar, sempre amb l'esperança de trobar un far no enderrocat.

Com dius, aquest món està tan ple d'ínjustícies, coses que ens fan bullir la sang, que no tinc cap dret a queixar-me d'un ronyó que és una fàbrica constant de pedres i està avariat...tan sols és un mins gra de sorra, el meu dolor físic...

D'altres són molt pitjors...
Gràcies nonna per ser com ets. Espero que tant tu com la teva família estigueu bé.
T'envio una immensa abraçada i una ràfega de petons. Anna.