Per Atlantis

Hi va haver un temps que hi havia una tongada de capellants joves i moderns amb els què podies parlar i s'acostaven i inclús s'implicaven amb lluites socials. . Jo n''havia conegut. També d'altres que tenien afers amb dones. Alguns d'ells van deixar el sacerdoci, d'altres van ser pederastes...(!!???).

Contradiccions del celibat??

Sobre aquests temes de capellans, Francesca Aliern, escriptora de Xerta, té in llibre (en castellà, a aquest) que vaig comprar a Vall-de-Roures a la libreria catalana que hi havia (em sembla que el llibreter Serret ja ha plegat). Ès dur. Me’l va recomanar Serret mateix.
Però jo m’he educat en els capellans (6 anys), per a bé l per a mal. L’any passat vaig tornar al col·legi, 60 anys després d’haver-hi entrat. Em van tractat força bé.
El mossés de que parlo, amb qui feia d’escolà és de la época preconciliar. Li agradava la música i tenia efectivament una majordoma (molt més gran que ell) que a parer meu el vigilava, per si de cas.
La mestra tenia un matrimoni desnerit, diria jo.Agradable i moderna en cert sentit, però molt religiosa també.Conservadora sense ser del movimiento. L’amor possible devia ser platònic.
Em semblava que quedava clar que els que parlen són infants (juguen al tello amb patacons) Però també cola com conversa de taverna, veig.