Per a Aleshores: "Godland"

A mi em va interessar molt.

Començant ja per la seqüència a l’inici en que el “bisbe” va menjant i xarrupant mentre el capella queda a la taula però no menja.

No se sap al principi, però tota aquella peripècia que costarà un mort, no era necessària, excepte per fer mèrit personals i a la institució.

A les primeres de canvi perden ja la creu. I desapareix el traductor ofegat (un ofegat que després l’aigua desentarrarà)

Hi ha un enfrontament entre una visió “natural” de la vida que seria la dels islandesos i una visió mès actual, on el factor religiós ès un element important social,ent en una Dinamarca que sem la tenir un paper de metròpoli. Parlen died llengües que els espectadors d’aquí no seríem capaços de distingir però entre ells no s’entenen, l més ben dit no es volen entendre.

La seqüència en que no vaig entendre com una metàfora de l’”enveja”de l’orgasme femení ( o diguem-li insinuació homosexual) en forma de llegenda de les anguiles que emeten una espècie de gemec femení que da solemne en aquell immensitat, al marge del capella que se n’ha anat a “fer(-se) unes fotos amb L’ajudant.

La relació amb els cavalls en que l’islandès no suporta que el capellà condueixi amb falta de tacte els cavalls.

La forma en que el “burgès es desprèn del capellà perquè el veu un element pertorbador (i no vol que la filla s’hi casi).

La germans petita sola ja es una delícia de personatge.

L’odi que li professa el capellà al guia islandès i que es nega fins i tot a retratar-lo.

Odi mutu, ja que aquest li ha matat el cavall.

S’ha de mirar amb ulls metafòrics, res es només el que sembla.