no sé que em passa...

Idees i bones intencions, d'això en puc regalar.
Fer feina és un altre rotllo.
Cadascú treballa diferent, jo, per exemple, m'apunto quan em passa, m'expliquen o imagino una situació interessant, per divertida, emocionant o curiosa.
Quan tinc necessitat d'escriure, miro que hi tinc apuntat, i sempre n'hi ha alguna sobre la que fer alguna cosa.
Per exemple, avui he apuntat que he fet un problema, via internet, a una companya de Relats.
En podria fer un escrit?
Quan tingui temps sí. Segurament el problema en sí no té importància, però el fet de treballar per internet porata a camins curiosos, com que una altra companya em diu no sé què d'un repte per fer a mitges i una mica més li contesto amb una equació

T'aconsello que escriguis sobre això mateix que expliques, escriu sobre el que sents sense preocupar-te de si queda bé o no.
Jo vaig escriure un diari de sentiments, no de fets, des dels 14 fins als 27 anys, i crec que amb aquest exercici vaig aprendre les bases d'escriure. De les hores ençà quan no sé què escriure escric el que sento en l'instant present, ni que sigui la contemplació del que em perceben els sentits. Segurament quan ho acabis d'escriure no t'agradarà; si t'ho mires a l'endemà, ho trobaràs genial.

el que et diu en Jeremies és ben bé el que t'anava a dir jo...
Un bon exercici és escriure sobre qualsevol cosa : una catifa plena de pols a l'entrada de casa, una mosca que empipa mentre fas la migdiada, un ull de poll al dit petit del peu...
Al menys és el que faig jo, tot i que normalment prefereixo mirar endins i després per la finestra.

un petó

angie