No sabeu com ho sento...

Mercè, guapíssima, no saps com ho sento (sí, ja sé que ets capaç d'imaginar-t´ho) però em sap moltíssim greu no veure'm capaç de venir al dinar.
Em sap greu perquè us volia conèixer i abraçar a tots però sobretot per la il.lusió i l'entusiasme que tu, Mercè, i en Pere, heu invertit en la seva organització. En temps de crisi de també aquests valors, el vostre esforç no té preu.

Us prometo que faré l'impossible per ser a l'entrega del Premi però si us deixés penjats, si us plau, no m'ho tingueu en compte, el meu pensament i el meu batec seran amb vosaltres.

Petons per a tots des de l' Escala, aquest poblet de cara al mar que us espera amb els braços oberts i el cor esbatanat.

Mil petons plens de coratge per a tu, amiga, amb les ales del vent i l'abrigall dels astres.