MELOREPTE 193 "HOLD MY HAND" i avançament de felicitacions als Joans de Relats.

Un crit solitari
No ha de quedar impune
Al meu entendre.

Mira’m bé
A prop teu.

Estic aquí
Sigues forta
Tot anirà bé
Escolta’m,
Sempre tindràs
Ajuda meva.

S'enlairen els globus,
s'envolen els globus,
tan lleugers,
tan gairebé res!
I a terra els pètals,
els pètals a terra.
Que no poden volar.
No poden, que estan molls!
No poden, ploren, s'han tornat folls!
Sobre la gespa verda,
i tot a la merda!
S'enlairen els globus,
s'envolen els globus.
I els pètals són dolors
i ja no són flors.
Són el que queda
del que era.
Que eren globus
i ara són pètals
que no volen
que no són globus
i que no són flors.


Mena i sóc un pètal.

Agafa’m la mà i mira’m: Seré el teu mestre.
Et portaré per camins de delit
que no has imaginat encara. Descobriràs
dreceres a la pell, ignorades i dormides,
i sabràs com guiar uns llavis pel teu cos.
Et faré conscient del poder del desig
i t’ensenyaré a utilitzar aquest talent
per donar i rebre els gaudiments més amples,
per sadollar-vos tu i el teu amant
en una espiral de gaubança irracional i tendre.
Puc ensenyar-te a viure el goig
obertament i sense dubtes, i repartir-lo
per fer lleuger el teu entorn, pel damunt
de sentiments de paüra i de recances.
Vine, dóna’m la mà. Vull ser el teu mestre.

No estiguis trist, no ploris més
Sóc al teu costat, dóna'm la mà
Sóc a les teves llàgrimes
Sóc a la pluja, sóc a la neu
Sóc el vol de l'oreneta
i sóc l'arbre que ha florit per tu
Sóc la rialla de l'amic
i el ball dels infants.
Soc la carona del nadó
i l'abraçada dels companys
Sóc a l'aigua, sóc al foc
i sóc l'ombra en la calor.
Dóna'm la mà, sóc tan a prop
Caminem junts, sempre endavant.

I baixaré a la plaça per trobar-me.
I encararé el meu veí,
que també s'està trobant.

Oblidarem el mot maleït.
El mot que més promouen Ells.
El mot que ens distanciava
rere les parets
I quan les places siguin plenes
s'esgarrifaran les besties salvatges.

Repudiaré el meu nom.
Mai més m'anomenaré Jo.
Només respondre pel nou,
que serà de combat.

I em faré dir Nosaltres.

Imagino les teves fissures
en els camins voluptuosos dels palmells.
Infinit estel de cos petit i tendre
que remena la mirada innocent
damunt les promeses incompletes... engany de grans
per apaivagar innocència amb ulls nus, desprotegits,
malferits de nuesa, portadors del somriure amagat entre plors.
No vols esbiaixar la netedat i la puresa
d'aquells voluptuosos palmells
apaivagant la innocència dels ulls nus
que provoquen fissures al cos petit i tendre.
Imagino la brevetat dels instants
perquè penses en aquelles mans plenes de futur
i saps de la por irremeiable pels sentits
ara que repenses la vida i el demà dels teus descendents.
Protegeixes el destí dels nous equipatges
en el viatge llarg de la complicitat.
Ens uneix la confiança
dels amors adquirits pel vincle familiar,
i després refem les amistats
perquè hem estat capaços de trobar el punt de partida.
Imagino les teves fissures
i la brevetat dels instants.

Desitjo unes mans que esborrin tot rastre
De malenconia i de sofriment,
La caiguda necessària, i el claustre
D'uns dits contra la intempèrie i el món.

Desitjo la brisa, el caliu d'un astre
Que indiqui el rumb a seguir, l'orient
On es troben els dominis de l'Austre,
El teu esguard bell, el teu cos pregon.

I la primària flama que m'abrusa
I l'íntim llenguatge d'unes dents àvides
De carn i d'amor, d'escalfor serena.

I, enmig del desig, la lívida brusa
Delimitant les mirades impàvides,
Els pits quan el cor, en l'ofec, alena.


d.

INJECCIÓ DE VIDA

Dóna’m la ma,
vull que notis
com t’entra la meva força.
Els porus son com uns túnels
per on circula la vida,
i l’energia es barreja
al creuar la nostra pell.

Sent com un lleu contacte
t’injecta un munt d’alegria
i com una àgil manyaga
s’enfila fins els teus ulls.

Nota com s’evapora
la llàgrima que sortia
i com ara molts somriures
pugnen per poder estar amb tu.

Dóna’m la ma,
vull que notis
el raig d’il•lusió que t’entra,
com tornen tots els teus somnis
i la soledat se’n va.

Veuràs com la sang borbolla
si abraces la ma que et dono,
sabràs que el teu cor sospira
notant la felicitat.