Maggie O'Farrell (Retrat de matrimoni)

La Lucrezia va abaixar els ulls, no pas cap a la pintura sinó cap a l'estornell que jeia al costat dels seus pinzells i el flascó' d'oli. L'ocell, el quadre. No va mirar enlloc més. Va mirar les potes delicades i escatoses, que no tornarien a posar-se mai més a la branca d'un arbre o a la llinda de pedra d'una finestra; va observar les ales plegades i estratificades, que no s'estendrien per aprofitar el corrent ascendent d'una brisa , que nom portarien l'ocell per sobre les teulades i els carrers. Va mirar la pintura, va veure el punt en què no havia reproduit el perfil excacte del bec, el verd lluent d'aquella gorja suau.