L'amiga, ella i les marques.

Si fa no fa, com una pera de corbes suaus, els malucs eixamplats, la cintura un xic més estreta, els pits incipients, la pell color d'aram, tota uniforme, sense marques, sense cap taca blanca. I els cabells d'un castany clar; excessivament clar per la brunor de la pell. I els ulls blaus i profunds, que t'hi perdies, que t'hinoptitzaven. La pell de tot el cos, tibant i mat, li fimbrava quan corria de la gespa a l'aigua de la piscina, tota nua; completament nua i amb el somriure net i transparent a la faç. Setze anys i la innocència de no pretendre res més que la llibertat: fes i deixa fer, era tota la seva filosofia.
-Cutre, més que cutre! -li va xisclar la seva amiga íntima, la seva germana de l'ànima, quan la va veure despullada ran de la piscina.
-Cutre? Per què?
-Per estar en pilotes, pava! Més que pava! -i vinga a riure, tapant-se la boca amb la mà dreta i aclucant els ulls d'hilaritat.
-Però sí sóc a casa meva. -fa ella, amb un somriure divertit quallat al rostre, sense comprendre l'embogiment de la seva amiga -. I a més, no hi ha ningú -afegeix, obrint els braços i mirant a dreta i esquerra.
-Hi sóc jo, ruca! -insisteix l'amiga, obsessionada a fer-li veure que està fent el ridícul.
-Ai! És veritat! -fa ella, estrafent la veu irònicament, i abraçant-se el propi cos, com si s'avergonyís a cor que vols de la seva nuesa -. Tu sí que ets ruca -afegeix després, recuperant la compostura -. I jo no tinc marques. Ho veus? -i dóna una volta sobre si mateixa.
-Els Hippies avui dia ja sou rancis, tia...
-I qui t'ha dit que sóc Hippy. Per què m'enganxes una etiqueta?
-Ai tia... que plepa ets; no em fotis un rotllo dels teus.
-Un rotllo? Jo rarament foto rotllos! I a més, has començat tu. ¿T'he dit alguna cosa pel fet que estiguis entaforada dins d'un banyador negre? ¿M'he rigut, jo, de tu per la teva decisió de banyar-te amb roba?
-Un banyador no és roba!
-Doncs què és? Menjar?
-Com ets! Jo només et vull fer entendre que no cal ser tan radical! Apa! Vinga! En pilota picada!
-Radical? Per fer el que em rota, radical? Ja em penges una altra etiqueta. Quan no t'agrada alguna cosa dels altres, corres a buscar una etiqueta ben tòpica per penjar-los-la al front; i et quedes tan fresca, sentint-te superior! Au! Ja tenen l'etiqueta! Ja són Hippies, radicals, cutres... o qualsevol cosa que a tu t'asseguri que s'equivoquen i que qui fa bé les coses ets tu!
-La gent normal fa com jo. -i quan diu això, fa una expressió de burla trapella, que dissimula un mal rotllo perillosament creixent.
-La gent normal? I qui fa les normes, pava? I qui mana a la teva vida? ¿Les normes, la normalitat, o tu? ¿És normal tenir marques? Perquè tu deus tenir unes marques que vatua l'olla!
-Jo tinc marques a la pell, però tu les tens al cap, histèrica! -l'amiga perd el componiment que fins ara s'aguantava amb dificultats.
-A mi no em diguis histèrica, i menys a casa meva!
-Doncs me n'aniré! Així et podré dir histèrica des del carrer! -crida l'amiga, molt nerviosa i amb llàgrimes als ulls. Tot seguit, comença a caminar cap a la porta de sortida.

Ella es queda a casa, molt trista, pensant que hauria d'haver fet alguna cosa per evitar aquesta baralla que es veia a venir des del principi. Potser s'hauria hagut de vestir.

L'amiga, per la seva banda, un cop al carrer, s'avergonyeix del seu caràcter, i reconeix que hauria d'haver deixat que ella fes el que vulgués; al capdavall era a casa seva, i que per més inri, estaven soles.

Ella, després de banyar-se a la piscina, ben nua, tal com volia, se'n va a l'habitació i es posa el banyador de competició dels entrenaments. Es contempla al mirall, i reconeix que tampoc no li queda tan malament; que per un dia que la seva amiga ha vingut a casa, bé que se l'hauria pogut posar. Fins i tot, el fet de posseir una morenor integral, fa que el banyador li llueixi amb més força, faci el moviment que faci; per les vores no se li descobreix ni una marca, i això fa que la seva imatge esdevingui terriblement seductora. Ho té decidit, la trucarà, li demanarà disculpes i la tornarà a convidar.
L'amiga, un cop a casa seva, també es contempla al mirall. Les marques del cul i dels pits són tan blanques, que els pèls, per molt que se'ls depili, en ser tan negres, se li veuen de seguida. També se li transparenten les venes, de tonalitats blavenques, sota la blancor nívia de la pell. És cert que allà on no hi arriba el sol, la bellesa es marceix. Es compara el tros de pell de la cuixa, color de terra, lluminós i seductor... amb la natja pàl·lida i malaltisa. Fins l'espai d'entre les dues natges se li fa desagradable: fosc i pelut, pel fet de trobar-se entre dues pells tan i tan descolorides. Li aniria bé un canvi. Ho té decidit: la trucarà, li demanarà disculpes per la seva intolerància, i per a demostrar-li que ho diu de debò, es banyarà nua amb ella a la piscina.

Dos dies després, estan novament totes dues a la piscina d'ella. Ella, amb el banyador de competició posat, una mica incòmode i emfarfegada; i la seva amiga, nua, i un xic avergonyida, per la manca de costum. Ella no ha volgut de cap manera deixar de posar-se el banyador per a demostrar-li a la seva amiga que li sap greu la discussió de l'altre dia. I l'amiga ha volgut provar de totes totes la nuesa, i començar d'una vegada a acolorir els espais més pàl·lids del seu cos. Demà es tornaran a banyar, i vés a saber quina indumentària triaran!