Fer servir la IA per escriure?

Aquest estiu, en el meu temps lliure, he jugat molt amb ella en el camp literari, fent proves de tota mena, i he arribat a algunes conclusions.

No totes les IA són iguals; pel que fa a la qüestió lingüística literaria, les versions gratuïtes que millor treballen per mi son les d'Openai. De tota manera, en l'orfebreria (com diria Montserrat Roig), en l'adjectivació, en el detall de la prosa, en el fibló del llenguatge... no superen els bons escriptors humans.

No són de qualitat constant. És a dir, si els encarregues un guió que parli d'això i d'allò, on hi passi això i allò altre, que tingui aquests o aquells personatges... D'entrada, sembla que ho facin genial, però quan t'ho llegeixes no és estrany troba errades monumentals, si bé, les pots corregir i pot quedar una feina decent. Els guions els fan força bé, però cal una correcció humana que corregeixi impostures artificials o "ficades de pota". I sempre s'ha de tenir en compte que allò que surt no és teu; tu n'ets coautor amb la IA.

La poesia que fan és molt fluixa.

Treballen millor com més els encarregues al detall l'argument de la història que han de fer, quan els precises l'estil, quan els dones mastegada la feina, amb la qual cosa... ja quasi és més pràctic que ho facis tu mateix en comptes de la IA.

Hi ha temes que es nega a tocar-los, s'autocensura; de vegades de manera ridícula.; segueix la moral judeocristiana, i això entorpeix molt les diverses solucions argumentatives que proposa i la manera d'expresar-les. També es pot corregir amb intervenció humana; i si després ho ensenyes a la mateixa IA, reconeix que està bé, i ho té en compte sense censura per la continuació de la història.

Jo no veig pràctica la seva utilització perquè la prosa no té la qualitat necessària, però sí que el veig útil com assessor que et pot fer una pluja d'idees sobre la continuació d'una història, que després l'humà escriurà.

El que de debò fa molt bé, de vegades de manera impressionant, són els comentaris literaris. Si li ensenyes una història que has escrit tu, sense dir-li que l'has escrit tu, i li demanes que en faci una crítica, que hi detecti errors: ortogràfics, d'argument, de coherència, repeticions, d'estil, de tot... Ho fa de manera brillant i et pot servir per millorar-ho. Però et quedarà millor si ho arregles tu, i no pas la IA, tot i que facis cas de les seves propostes.

També dissenya molt bé l'arquitectura general d'una història; et proposa les seves parts, els capítols, els conflictes, etc.

Una altre exercici molt curiós és ensenyar-li un relat teu, sense dir-li que és teu, i demanar-li que a partir del relat intueixi com és l'autor: si és home o dona, la seva edat, les seves influències literàries, la seva manera de pensar, la seva "qualitat moral", les seves idees... i totes les coses estranyes que se t'acudeixi demanar-li. Ho fa de manera impressionant, i de vegades sembla que et conegui.

Com a divertiment, quan tens ganes de llegir i no t'importa gaire la qualitat, va bé encarregar-li la història, i al moment la tens, i passes una estona agradable llegint un relat sobre la temàtica, i fins i tot amb l'argument, que tu li has descrit, juntament amb sortides que té ell per pròpia iniciativa. Després li demanes que continuï amb la història, li proposes que passi això o allò altre, i així vas fent. És com llegir un llibre que tu vas encarregant i que et va sorprenent; una mica com quan de petit li demanava a la meva àvia que m'expliqués un conte sobre llops i boscos, o sobre tresors amagats, i ella improvisava.

Però no hi ha res que millori la prosa humana.

És molt interessant això que dius aquí:

Una altre exercici molt curiós és ensenyar-li un relat teu, sense dir-li que és teu, i demanar-li que a partir del relat intueixi com és l'autor: si és home o dona, la seva edat, les seves influències literàries, la seva manera de pensar, la seva "qualitat moral", les seves idees... i totes les coses estranyes que se t'acudeixi demanar-li. Ho fa de manera impressionant, i de vegades sembla que et conegui.


Ho provaré! ;)

Per curiositat li vaig ensenyar un poema meu. Em va donar unes suggereixes una mica tòpiques i cursis. A part de que em va afalagar molt.( massa)

De totes maneres no estic en contra de aprofitar per demanar valoracions o sinònims...ajudes...al final com amb els diccionaris sempre soc jo la que trio la paraula o l'acció que què hi vull posar.

he trobat molt divertit el que deies jere, de fer-li preguntes per saber si endevina qui soc.