El temps que feia que no et veia per aquí, Jeremias

Tot bé? :)

Sí! No em puc queixar!

S'espera, el temps, que tornis:
giren les tornes, el vent s'en duu
els lluentons gastats, el racó estimat
s'esfondra en la distància.
Però altres llocs de mar,
on la remor esborra la tristesa,
on els nens perduts
riuen i jauen, extenuats
d'explicar contes tots els vespres,
esperen que tornis, al batec
del sol de mitja tarda, capità
de l'illa, i els seus paratges,
blancs i blaus d'ocells i arena.

Sense desmereixer al Jeremias, Allan!, crec que vaig fer bé quan vaig regalar el t ¡eu llibre al meu vell professor per nadal argumentant-li que ja es veuria que eres bona,...

Més enllà de l’enyor
hi ha un matí clar,
una mirada exquisida
que estima i comprèn
tot allò que sóc i vull ser;

i també, una deu de mots,
de consells silenciosos
envaint les rutines sàvies
dels somnis...

Dedicat a la memòria del meu pare.