El darrer alè

Bon dia!

Copernic???

No vull pas ser toca nassos, 24h a partir d'ara?

Apa, bon cap de setmana!

Metges, infermeres, auxiliars de clínica, personal de neteja, pacients, familiars.
Consultes externes, urgències, quiròfans, plantes (no el ficus), sales d'espera, cuina, restaurant o self-service, morgues.
Angoixa, alegria, desesperació, vides que comencen, vides que s'acaben separades per un envà o un sostre. En un espai en el que es barregen totes aquestes sensacions, sabreu trobar en vint (20) paraules l'entrellat de tot plegat, la història dramàtica, el detall còmic, l'essència de la vida? Sí, ja sé que sí. Perquè sou grans escriptors i treureu suc de qualsevol proposta que us facin.
El termini per penjar nanos acabarà a les 17 hores 0 minuts 0 segons del dia 17 de Febrer del 2008 (diumenge) una hora menys a Canàries, segons el fus horari de RC respecte al meridià de Greenwich.
Les normes segueixen éssent les mateixes tan pel que fa als nanos com a les votacions, per evident falta de consens.
Ara hauria de comentar els moviments sísmics i les corresponents rèpliques però no en tinc ganes. Pot èsser algun dia ho faré.

Una abraçada ben forta a tots!

Dins l'ascensor de l'hospital, en silenci, es miren de reüll.
Tots dos duen flors; Un ram l'un, una corona l'altre.

-Delira, pobre nano... és la febre. Ara pregunta per les rèpliques d'un terratrèmol a Erracé... tu saps on és, Erracé?

És l'única on es permet fumar i l'exclosa a la visita d'infants, però no precisament pel fum perjudicial.

Mare, t'estimo.
Fill, t'ho prego, no em deixis patir més.
Infermeres! la mare ja sofert prou. Poseu-li l'últim calmant.
Adéu.....!

- deu, nou,...dos, un.

Obriren i tancaren. No hi havia res a fer, la metàstasi s'havia apoderat del seu cos.

Aquella dona ha d'ésser ingressada. Li brollen les llàgrimes. Torna la filla i diu: -"Veges tu! Quin maldecap per nosaltres!

FRANCESC

‒ Arriba Nadal. Hem de reforçar la unitat de rentats d'estómac.
‒ Però tant endrapa la gent?
‒ Per aquests no et preocupis.

Mort inevitable
-Quanta cua tenim?
- Uns 150, diu l'infermera. El metge, desesperat, mira la caixa de 20 vacunes.

-Algun ferit greu? -demanà Sant Pere.
-No. Sols múltiples contusions d'ànima. Cosa nanoreptaire incontrolada- afirmà Gabriel.
-Recollons, aquesta gent!

Gota a gota

Un crit trenca el silenci de l'habitació:
-S'amaga rere el televisor, em busca. Ajuda'm! -delira esglaiada.
Plora gotes de sang.

Ella amb un nadó als braços. Ell amb una etiqueta penjada del dit gros.

angie

L'edifici llarguerut, la planta no-sé-quants, persones caminen adormides, derrotades, dubitatives. Malalts sans, de ment inquieta. El metge pensa en ponències.