De les guerres, encara

reprodueixo aquest poema de Wisława Szymborska, traduït per mi del castellà, perquè crec que és, malauradament d'actualitat.

Principi i fi

Després de la guerra
algú ha de netejar
No s’ordenaran les coses
em sembla a mi.

Algú ha de llençar als residus
a la cuneta
perquè puguin passar
els cotxes plens de cadàvers.

Algú s’ha de ficar
entre el fang i la cendra
els molls dels sofàs
les estelles de cristall
i els draps sangonosos

Algú ha d’arrossegar una biga
per apuntalar un mur
Algú ha de posar un vidre a la finestra
i una porta a la frontissa

Això de fotogènic no en té res
i fa falta anys
Totes les càmeres se n’han anat ja
cap a una altra guerra
a reconstruir ponts
i estacions noves

Les mànigues acabaran arrugades
de tant arremangar-se

Algú amb una escombra a la mà
recordarà encara com va ser
Algú escoltarà
fent si amb el cap.
però al seu voltant
començarà haver-hi algú
a qui els avorreix

Encara hi haurà, qui a vegades,
trobi entre les herbes
arguments mossegats pel rovell
i els portarà al pilot de les escombraries.

Aquell que sabia
de què anava la cosa
Hauran de deixar lloc
als que en saben poc
i menys encara
i inclús els que no en saben res.

Damunt l’herba que cobreix
causes i conseqüències
segur que hi haurà algú tombat
amb una espiga a la boca
mirant els núvols.