CONVOCATÒRIA NANOREPTE 1059. LA SINDRIA I EL MELÓ

A cadascun dels relats ha d'haver-hi referències a síndries i melons o uns poden anar de síndries i altres de melons?

- Hola, soc meló. Tu, deus ser meló de moro.
- Ei, no m'insultis, racista de merda.
- Millor calla, síndria ignorant.

Els gossos baixaven embogits perseguint la síndria. Finalment, xocava, s'esberlava i ells en devoraven el seu saborós suc vermell.

Gent de Can Fanga.
Molts urbanites s’imaginen que les síndries i els melons pengen dels arbres, com si fossin pomes o préssecs.

Lliure adaptació d’un conte d’Andersen.
Com que el príncep tenia pressa per casar-se, sota els vint matalassos no hi posà un pèsol sinó una síndria.

Tinc 18 nanoacudits més. Com que no estaria bé incloure’ls aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquests divuit i els presentats en un relat que trobareu a la meva pàgina quan l’hagin publicat.

El riu a l'estiu: un meló en remull, la vamba mullada, la migdiada. A l'altra riba, les cabres.

Fan una sucosa parella. Rodoneta ella, estiradet ell. Pinten els llavis del veïnat. Roig lluent, ella, blanc d'escuma, ell.