Comentaris i veredicte RepteClàssic DCCLXXXVIII (EMOCIONA'M SENSE FER-ME PATIR)

Com que Mena Guiga no podrà disposar de l'ordinador fins demà dilluns, m'ha fet arribar els seus comentaris i veredicte manuscrits, perquè els transcrigui amb el Word i els publiqui al Fòrum, tot i que no he descobert fins avui el seu missatge. A més, us haig d'advertir que no sóc massa espavilat, desxifrant les caligrafies de la gent. Així que aquí ho teniu:


Hola als tres participants!

Ès dia 27 i, penso, no cal esperar més hores per més aportacions.
Sembla difícil això d'emocionar com demano.
Perquè, dels tres relats, això no m'ha arribat.
Tot i que NO PAS PER AIXÒ tingui jo la raó absoluta (hahaha!). GRÀCIES a tots tres per haver participat, això sí que e-mo-ci-o-na!!
Faré minicomentaris (recordant que jo no tinc les maneres precises de la Brins, amb qui tant vaig aprendre).


1- Joan Colom – INCIDENT.

Una putada, que l'ascensor s'hagués espatllat just un dimecres: el dia de la setmana que tornava carregat amb dues bosses plenes de queviures. Ell, que justificava no dur carretó de la compra perquè amb les mans lliures podia donar un bon tomb abans d'entrar al súper, es repetia que ja no tenia edat per a aquelles coses. Un cop a casa, deixà a terra les bosses, es canvià sabates per xancletes i descansà un moment per recuperar l'alè.

Després d'endreçar-ho tot a la cuina, es llevà la roba de carrer, es posà el batí i s'assegué davant del portàtil. Havia d'escriure un relat, d'entre 200 i 400 mots, sobre "emociona'm sense fer-me patir", ves quina collonada. Les paraules prohibides no constituïen cap problema i les obligades, "esclat", "abandó" i "anhel", les inclouria de forma expeditiva. Quant a la història, aquest cop no li caldria esprémer la imaginació: n'hi hauria prou a explicar el que li havia passat el dia abans, i així, a més d'un recurs per mantenir-se ocupat i allunyar pensaments negatius, que amb aquesta intenció es connectava cada dia a Relats en Català, n'obtindria un efecte catàrtic, que bona falta li feia després d'haver passat una nit gairebé insomne, sense parar de donar voltes a aquella vivència tan desagradable.

Tornava del cinema, de veure per dos euros "L'àvia i el foraster", tot pensant que era una pel·lícula amb més bones intencions que resultats, quan gairebé se li tirà al damunt una noia que anava caminant absorta en el mòbil i que a sobre tingué la barra d'increpar-lo, cridant-li "Miri per on va, iaio!". Hauria d'haver continuat, sense dir res, però no es va poder estar de contestar-li que ell circulava per la seva dreta. En mala hora, perquè la contrarèplica, encara més irada, fou "Mira, el vell xaruc: si encara voldrà tenir raó...!", abraonament al qual s'hi va sumar un noi que passejava el gos i que es va deturar, per afegir "Sí, ja me'ls conec jo, a aquests carcamals; sempre volen tenir l'última paraula i el que no tenen és educació!". Tant d'èmfasi hi va posar en l'estirabot, que el gos començà a lladruquejar, acostant-se al pobre home amenaçadorament.

Però el que més el dolgué fou que un veí de l'escala, de la seva edat si fa no fa, que passava per allà i que ho presencià tot, va seguir el seu camí, sense intervenir per defensar-lo.

Comentari:
Un relat amb un inici com "per complir", per passar al "demanat". Tot està bé. Sóc jutgesa i jutjar, aisss, és un verb tan delicat!
Valoro la narració de l'incident i reflexiono.
Uf, certa joventut, com puja!
I un "iaio" que no fa pinya amb un de la generació, per llogar-hi cadires!
Joves i "vell" que m'han fet saber greu el que l'altre "vell" "pateix".


2- Kefas - EMOCIONATITIS

-Ja es pot vestir.

Jo, que soc una dona endreçada i havia deixat la roba sobre la cadira de l'acompanyant, ben apilada i ordenada per ordre del desabillament, en un tres i no res vaig estar vestida.

- Digui'm doctora, com m'ha trobat l'ànima?

Va alçar el cap, deixà d'escriure, em mirà els ulls i, amb un to que va intentar neutre, va contestar,

- Doncs, no li puc dir per què no l'he trobada

Va frunzir les cel·les mentre continuava

- Però vostè està segura que fa poc que l'ha feta servir? Perquè darrerament venen a la consulta moltes persones que l'han perduda o se'ls ha fos i volen un trasplantament.

Aquella doctora no m'agradava. La primera vegada que hi vaig anar em va dir que el meu anhel de perfecció era un efecte residual de l'atac d'emocionatitis que vaig sofrir arran de l'abandó del meu subconscient. Em va explicar que l'obsessió detallista era la cuirassa que em protegia de la frustració per no tenir subconscient. I ara em sortia amb la comèdia que havia perdut l'ànima. En un esclat d'indignació, vaig replicar, alçant la veu,

- Apa, i què més, que potser també se m'ha escaquejat el sistema cardiovascular?

Tot i els meus crits no s'havia alterat. A poc a poc, com si mastegués les paraules, em va contestar,

- Doncs, miri, no sé com ho ha sabut, però el seu cor està aturat. Només li funciona la bateria dels batecs, però la sang no flueix.

Es va aixecar i situant-se a la meva esquena va començar a palpar-me els omòplats. Jo la deixava fer perquè m'agradava i estava tan perplexa que no sabia què dir.

- I ara ve la més grossa.

Va continuar.

- Sense cor ni ànima ni subconscient vostè només pot ser una cosa, un dimoni escuat que s'ha fet dirigent d'Esquerda Republicana. De cap altra manera es pot entendre el que fan.

Em vaig emprenyar, de veritat. Com podia haver fet aquella deducció tan estúpida. M'havia posat nerviosa i no havia sentit el timbre del mòbil. Ho vaig veure en agafar-lo per trucar a casa. Hi havia un missatge.

"Vine a Palau. Ha arribat el rei i et vol veure ara"


Comentari:
"cel·les" >>> "celles"
"continuava" >>> hi falta el punt
He trobat el relat prou divertit, m'ha creat un somriure menudet i força sostingut.
Tot i que quan ha tocat política, argh!


3- Lisboa – PLAERS

Quins són els tres principals plaers de la vida?

Aquesta fou la pregunta que vaig penjar a Twitter..
Vaig rebre més de dues mil respostes.

Agafo la tassa de te i miro el full de càlcul on les he recopilat. Prendre un bon te està a la posició catorze. La llum cansada que entra per la finestra em recorda que el diumenge s'està acabant, la gossa mirant-me amb anhel, em recorda que vol sortir a passejar. Haurà d'esperar. Torno als tres plaers que més vots han rebut. La reproducció humana, més concretament l'activitat gimnàstica que comporta, era un candidat previsible pel primer lloc. El segon classificat, el bon menjar, també. El tercer, la lectura, no.

El tercer m'ha sorprès.

Rememoro les meves aventures al llit. És un plaer follar?, en general sí, naturalment. Però no sempre. Com quan no en tens ganes, però no sap com negar-t'hi, o quan en tens masses i acabes abans de començar. Desastres dolorosos. Tot plegat massa embolic, massa drama; el problema rau en el fet que no és només plaer, és abandó i passió, també.

El segon classificat és més plàcid, més tranquil. A qui no li agrada un bon dinar? Malgrat que tots, alguna vegada, ho hem passat malament per menjar massa, un bon àpat sol ser un plaer senzill i agraït. Però tot i l'esclat de sabors que sovint ens regala, jo no el posaria al segon lloc.

El tercer, la lectura, és el meu. Llegint pots viure altres vides, viatjar per l'espai i pel temps, lluitar amb dragons i allitar-te amb prínceps i princeses. I ho pots fer en qualsevol lloc: a casa, a l'autobús al cotxe o caminant pel carrer. No recordo males experiències relacionades amb la lectura i sí molts moments sublims. És un plaer absolut la lectura. Per a mi, el primer.

La gossa em salta a la falda i em llepa la cara per sorpresa. Vet aquí una amiga incondicional que no perdona l'hora d'anar a passejar, tant entusiasme fa que la mandra es fongui com els glaçons d'un cafè amb gel.

L'acarono i m'aixeco.
Som-hi noia, li dic.

I sortim tots tres, ella, jo i el llibre que estic llegint.
sap

Comentari:
"no sap" >>> "no saps"
Interessant, això del ranquing de plaers.
I sí, d'acord total, la lectura. Si no és dels principals, la principal.
El relat està molt ben escrit, tot i que més que emoció m'ha comportat informació.


Veredicte:

Bé, veureu que sóc ben peculiar "entenent" els altres.
M'ha, no agradat, sinó que ENCANTAT que us hàgiu ATREVIT a posar paraules al meu repte "no tan senzill". L'èxit és anar de cara al repte. I el teniu. (bing, boing, boing, què pilota, Mena!) (>>> és broma!)

Finalment, he optat per tal que Kefas sigui el següent repte-clàssic-proposaire. Faré el/els possibles per participar i espero retrobar-me amb els altres.

Mena