Comentaris i veredicte RepteClàssic DCCCXIII, Montserrat Agulló Batlle

En els cinc relats presentats hi he trobat el denominador comú que més que rebutjar categòricament la IA, el que cal és saber utilitzar-la.
Penso que la IA és bàsicament és un ‘facilitador’ que democratitza moltes de les activitats de les persones i en el cas dels escriptors, em pregunto que qui sap, si els que abans volien veure el seu nom imprès en la coberta d’un llibre i recorrien a l’ajuda del que es coneixia com ‘un negre’, ara amb la IA s’animin a escriure’l ells mateixos.

Qui més qui menys, tots hem fet experiments amb la IA, reconeixent que aquesta, juntament amb la Wikipedia, Google, diccionari de sinònims i el corrector, pot si volem ajudar com diria un bon cuiner, a combinar bé tots els ingredients per fer un bon relat, sense obviar lògicament el toc personal de cadascú que feliçment cap IA podrà substituir mai. Tal com diu Tamarro , encara sembla que tenim el poder de decidir el que volem fer amb els nostres escrits.

Passo a comentar cadascun dels textos:

-Xavier Valeri. -En el primer relat fas una crítica a fons de la IA, en la que coincideixo en molts punts. No acabo d’entendre però, l’avantatge que hi veus que els veredictes dels premis literaris poguessin estar fets amb IA.
-En el segon relat, deixes anar la imaginació i descrius a un noi tímid i negat per la poesia que demana a la IA li escrigui un poema per la noia que li agrada. El noi, però subestima que la noia, que li dona mil voltes en l’àmbit de la poesia, ben aviat s'adonarà que el seu pretendent de poeta no en té res. No serà fàcil enganyar-la per molt que el noi s'hi escarrassi. En aquest punt el noi no demostra ser gaire intel•ligent fent servir la IA.

.-Tamarro. -El relat m’ha semblat un divertiment literari irònic al voltant del tema proposat. Fins i tot que el presentis com a fora de concurs és original i ocurrent. Dius que has fet servir la IA. No tinc les eines necessàries per esbrinar-ho a fons, però com dius al final, l’hi has donat el teu toc personal i aquest es nota. Només crec que l’hauria de rebutjar sí el relat fos ‘un corta i pega’ sense cap intervenció teva.

-Joan Colom. -En el teu relat, poses a prova la IA i tot algun desengany, acabes trobant-li la seva utilitat. Una eina que pot ajudar a resoldre dubtes com ho ha sigut sempre Google, la Wikipedia, diccionari de sinònims… Un lloc més on buscar informació. Molt bona la imatge final en què descrius la IA com un cervell immens atapeït d'informadors treballant per respondre a tota llet…

-Aleshores. Basant-te en la pel•lícula ‘La meva amiga Eva’ fas una crítica exhaustiva de la IA. Encuriosida per aquesta pel•lícula he buscat també informació en el ChatGPT i me l’ha donat bastant completa, fins i tot millor que la donada per Google. Imagino que el teu relat més que verídic, és una fantasia per estigmatitzar una eina que com molt bé dius al final, el millor que podria tenir és que posés en dubte, com fem els humans, algunes coses. Seria llavors una intel•ligència més humana? M’ha agradat aquesta idea.

Agraeixo a tots que m’hàgiu ajudat a entendre més aquesta eina que tot i estar encara a les beceroles, deunidó l’enrenou que està ocasionant.

Dono com a guanyador a Tamarro. El seu relat només el qualificaria de fora de concurs si com ja li he comentat a ell, fos un ‘corta y pega’. M’inclino a pensar que tot el relat ha sigut escrit per ell. Enhorabona Tamarro!