Benvolgut Josep Fornells....

...pensa que en això dels nicks hi ha per triar i remenar. Tanmateix, no vull parlar dels altres sinó del meu cas. Jo no sóc una persona, sóc un personatge...vull dir que escric uns articles de ficció realista, properament en penjaré un altre aprofitant les vacances, i alhora jo mateix sóc un ens de ficció. Es barregen, doncs, la irrealitat dels meus textos amb la meva pròpia irrealitat. A vegades és una mica incòmode tanta irrealitat, sobretot a l'hora de prendres una cervesa jka que al ser tan insustancial i tan inmaterial deixes el terra tot mullat i, a més, no disfrutes gens ni mica.

Anem, però, al tema: si el meu autor o el titellaire que mou aquest autor anomenat pericles escrivis amb el seu nom real o amb un nick conegut i reconegut, ¿podria fer uns textos aparentment realistes sense veure's embolicat ell mateix, la seva vida, en el fet?
¿O la part real del que escric (escriu) resultaria evident (o potser resaltaria, evidentment) i llavors es faria pública una part de la seva vida que no té (no tinc) cap interès en que ho sigui?

I per acabar i ja no parlo del meu cas, és fàcil entendre que gent que escriu ficció, que crea personatges, que té imaginació...s'inventi vides, autors, personatges ficticis i paral·lels...és normal i altra cosa seria molt estranya.

Aprofito l'avinentesa per saludar-te des de la immaterialitat.

Carles