Detall intervenció

A la memòria de Orlando Zapata Tamayo

Intervenció de: Sara Mingus | 08-03-2010

POEMA DE MARZO

Prométeme que irás
y que irás sola.
Prométeme que el sol
va a estar en la distancia
opaco por las nubes
y los árboles.
Júrame que estarás
muy cerca
confundida
entre un grupo de extraños
Sin levantar la vista
salvándome del íntimo
destino que me acoge.
Prométeme que al menos
al final
vas a estar
lo más cerca posible
de mis ojos cerrados.

Raúl Rivero

Respostes

RE: A la memòria de Orlando Zapata Tamayo
deòmises | 22/09/2011 a les 03:16

[Respondre]

CRÒNICA

Avui t'he vist més pura
que la nuesa del matí

R. XIRAU.

[01. Diària presència]

...I la noia, dreta a la sorra,
sola i pura, acollí l'errant

C. RIBA.

I

A qui donaràs, Pura, la teva jovenesa?
Al sol que, des del cel, vol desfer el teu estol?
A l'estel que, caient, fa més bell el seu vol?
O al meu cor que, en silenci, et crida amb veu encesa?

*

II

Arribaré a la flama del teu cos, Pura,
Per retenir la vida que s'escapa, fugaç.
Podré admirar la claror que fulgura,
Lliure, en la puresa més brillant del teu pas?

*

III

Deixa en el meu declivi els teus ulls de claror
Per a que la foscor als meus membres no arribi
(Sóc el silenci indemne que vol trobar ta llum).
Fuges mentre em consum la beutat que em condemna.

*

IV

Eclipsa l'antic sol que et vol prendre l'esclat,
Estel que brilla en la teva bellesa,
Avui que só el silenci. Per què l'oblit -encesa
Malenconia- em treu ton somrís lat?

*

V

El Paradís és en els teus ulls,
Joia de la Natura.
Mes, per què deixes, Pura,
Que em perdi en els meus propis traülls?

*

VI

En la tenebra em perdo seguint les teves passes,
Que tornen a la llum del teu món.
Trobaré l'esperança si en el teu cor m'ajaces,
Si la Mort dins meu es confon?

*

VII

En la teva parpella de llum em perdo, Pura,
Perquè sóc l'esperit del vent
I la meva mesella vida troba la usura
En la sement del sofriment
Que l'obscuritat em procura.

En el cor, m'hi pretén deixar el foc que m'encén.

*

VIII

Envia'm la llum de la tarda perquè pugui veure els teus ulls,
Perquè en la seva resplendor sorgeixi la meva esperança
Perduda en el teu cos, que la guarda. Per què amb les teves mans reculls
La darrera ombra del dolor que en el meu cor, fugaç, avança?

*

IX

Fugaç com l'alegria, Pura,
Del meu cor el record de ta beutat se'n va.
Per què la teva absència és un verí tan clar;
Els teus ulls, la mort més segura?

*

X

...I deixaràs de dir-te flama
Per entrar, Pura, en el meu cos?
Sóc qui, calladament, reclama
El foc del teu somrís desclòs.

*

XI

La teva flama, Pura, en silenci m'atrapa.
Oblidaré la usura dels teus ulls de verí
Si el teu record amb glavis de llum em fa sofrir
I empresona en tos llavis el meu cor, que no escapa
Ni ho vol aconseguir?

*

XII

No em miris amb el foc, que amb paraules de brisa
Em cremes les entranyes, sense dar-me descans.
Tens el fil del meu viure entre les teves mans,
Perquè saps que el meu cor pels teus ulls, Pura, frisa.

*

XIII

Pura, la timidesa és per a un raig de sol?
Brilla amb la reslendor de la teva bellesa
Perquè, sens dol, tindràs la meva subtilesa,
Que va buscant, ullpresa, la llum del teu estol.

*

XIV

Retindràs en la teva fràgil mirada, Pura,
La claredat estesa del cel, blau i diàfan.
Saps que ets la meva vida i que els teus dits agafen
La darrera resquícia de l'ombra que m'atura?

*

XV

Torna al meu cor amb el teu esperit
De flama, Pura: l'agonia
Em besa i em deixa l'oblit.
Podran els llavis teus tornar-me el dia,
Lluny de la seva eterna nit?.

* * *

[02. Lluminària]

Per què no em mires si mirar-te és el
meu nord?

G. VILADOT.

Pura, de tan clara, ets feta de llum.
Resplendor de la meva vida,
Dóna'm ton cos: sóc el sol que es consum
En la teva ànima florida.

* * *

[03. Desèrtica persistència]

Te quiero pura, libre,
irreductible: tú

P. SALINAS.

XVI

Torno del meu desert tenint set dels teus ulls
(Vindran amb la calma del dia
Per emportar-se els meus esculls?)
I m'acosto al teu cos per perdre l'agonia.

M'emmetzina el verí de la malenconia,
Lluny de la llum teva, on m'aculls.

*

XVII

Si t'hagueres vist, Pura, creus que em demanaries
Que et descrivís un àngel i ses ales de llum?
Sóc el plor de la brisa: vull abastar el perfum
Teu, abans que m'escoli en la fosca dels dies,
La teva maragdina veu -rosa del meu rumb.

*

XVIII

Què trobaré en la teva ànima, Pura,
Si ets com mon somni, absent i transparent?
Encar tinc en la meva ment, fervent,
La teva llum, que hi fulgura i hi perdura.

*

XIX

Pura, despulla l'esplendor de l'alba.
Per què deixes els teus llavis en el meu oblit
i el teu abril ja em salva de l'envejosa nit
I em dóna la puresa de la malva?

*

XX

Mai no podré retenir, Pura, la teva llum
Si m'atrapen cadenes de tristesa, feixugues,
Esborrant el teu rastre fràgil quan et bellugues.

Per què vull abastar la teva primavera,
Que fuig amb l'esperit del perfum, que em consum,
Si el meu delit mai no coneixerà l'espera?

*

XXI

La rosa encesa et besa ferventment en els llavis
-Foc de la meva sang, sang del meu foc-,
Traient, Pura, la mel d'entre els teus glavis,
Que se'm claven en l'ànima, que els segueix poc a poc,
Que segueix el teu joc.

*

XXII

Fuges amb la llum, Pura, que portes a la pell
Per fer que l'alba sigui més clara.
Per què em deixes la bellesa en el cor vell
Si la teva ànima no m'empara?

*

XXIII

Es marcirà la rosa, però mai els teus llavis
Ni ta beutat, que resta en mon etern lament.
Se la vol endur, Pura, calladament el vent.
Podran empresonar-la mos dits, ans que l'acabis?

*

XXIV

Entre tanta bellesa, digues: com te sents, Pura?
Exalta més encara tos llavis, ton encís,
Deixant caure la llum del món en degotís
En el teu verd esguard, la més bella Natura.

*

XXV

En la teva palpebra, Pura, hi dorm el perfum.
Et buscava en la llum, essent jo la tenebra,
El dèbil cos del fum? Sóc l'esperit del gebre
Que t'estima mentre es consum.

*

XXVI

Em perdré en la fosca, Pura, per tenir el teu somriure:
En ell hi retens l'ombra de l'ocàs,
Que no em deixa reviure després del vil fracàs.

Entre els teus dits retrobo l'alba lliure.

*

XXVII

El glacial que em crema és dintre dels teus ulls
-Paradís on m'aculls, que de nou em fa trémer-.
Pura, el meu cor, que t'ama, ier i en ells es consum:
Si no són foc ni llum, per què hi guardes la flama?

*

XXVIII

Demà et recordaré, Pura,
Si has vingut subtil com el fum,
Deixant en el meu pit la llum
Que em cremarà l'ànima obscura?

*

XXIX

Arribaré al teu cos de brisa, Pura,
Amb els meus dits malalts de passió
Si el delit per haver-los me'ls atura,
Si només tinc la desolació?

*

XXX

Acabaré amb la fosca que m'esguarda
Amb l'ull de la tempura, que cruelment m'augura
El futur més estèril en el jaç de la basarda
Si ta beutat retarda el seu mal, Pura?

* * *

Tú justificas mi existencia:
Si no te conozco, no he vivido;
Si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido

L. CERNUDA.

* * *

RE: A la memòria de Orlando Zapata Tamayo
deòmises | 22/09/2011 a les 03:16

[Respondre]

hola

RE: RE: A la memòria de Orlando Zapata Tamayo
deòmises | 22/09/2011 a les 03:17

[Respondre]

CRÒNICA

Avui t'he vist més pura
que la nuesa del matí

R. XIRAU.

[01. Diària presència]

...I la noia, dreta a la sorra,
sola i pura, acollí l'errant

C. RIBA.

I

A qui donaràs, Pura, la teva jovenesa?
Al sol que, des del cel, vol desfer el teu estol?
A l'estel que, caient, fa més bell el seu vol?
O al meu cor que, en silenci, et crida amb veu encesa?

*

II

Arribaré a la flama del teu cos, Pura,
Per retenir la vida que s'escapa, fugaç.
Podré admirar la claror que fulgura,
Lliure, en la puresa més brillant del teu pas?

*

III

Deixa en el meu declivi els teus ulls de claror
Per a que la foscor als meus membres no arribi
(Sóc el silenci indemne que vol trobar ta llum).
Fuges mentre em consum la beutat que em condemna.

*

IV

Eclipsa l'antic sol que et vol prendre l'esclat,
Estel que brilla en la teva bellesa,
Avui que só el silenci. Per què l'oblit -encesa
Malenconia- em treu ton somrís lat?

*

V

El Paradís és en els teus ulls,
Joia de la Natura.
Mes, per què deixes, Pura,
Que em perdi en els meus propis traülls?

*

VI

En la tenebra em perdo seguint les teves passes,
Que tornen a la llum del teu món.
Trobaré l'esperança si en el teu cor m'ajaces,
Si la Mort dins meu es confon?

*

VII

En la teva parpella de llum em perdo, Pura,
Perquè sóc l'esperit del vent
I la meva mesella vida troba la usura
En la sement del sofriment
Que l'obscuritat em procura.

En el cor, m'hi pretén deixar el foc que m'encén.

*

VIII

Envia'm la llum de la tarda perquè pugui veure els teus ulls,
Perquè en la seva resplendor sorgeixi la meva esperança
Perduda en el teu cos, que la guarda. Per què amb les teves mans reculls
La darrera ombra del dolor que en el meu cor, fugaç, avança?

*

IX

Fugaç com l'alegria, Pura,
Del meu cor el record de ta beutat se'n va.
Per què la teva absència és un verí tan clar;
Els teus ulls, la mort més segura?

*

X

...I deixaràs de dir-te flama
Per entrar, Pura, en el meu cos?
Sóc qui, calladament, reclama
El foc del teu somrís desclòs.

*

XI

La teva flama, Pura, en silenci m'atrapa.
Oblidaré la usura dels teus ulls de verí
Si el teu record amb glavis de llum em fa sofrir
I empresona en tos llavis el meu cor, que no escapa
Ni ho vol aconseguir?

*

XII

No em miris amb el foc, que amb paraules de brisa
Em cremes les entranyes, sense dar-me descans.
Tens el fil del meu viure entre les teves mans,
Perquè saps que el meu cor pels teus ulls, Pura, frisa.

*

XIII

Pura, la timidesa és per a un raig de sol?
Brilla amb la reslendor de la teva bellesa
Perquè, sens dol, tindràs la meva subtilesa,
Que va buscant, ullpresa, la llum del teu estol.

*

XIV

Retindràs en la teva fràgil mirada, Pura,
La claredat estesa del cel, blau i diàfan.
Saps que ets la meva vida i que els teus dits agafen
La darrera resquícia de l'ombra que m'atura?

*

XV

Torna al meu cor amb el teu esperit
De flama, Pura: l'agonia
Em besa i em deixa l'oblit.
Podran els llavis teus tornar-me el dia,
Lluny de la seva eterna nit?.

* * *

[02. Lluminària]

Per què no em mires si mirar-te és el
meu nord?

G. VILADOT.

Pura, de tan clara, ets feta de llum.
Resplendor de la meva vida,
Dóna'm ton cos: sóc el sol que es consum
En la teva ànima florida.

* * *

[03. Desèrtica persistència]

Te quiero pura, libre,
irreductible: tú

P. SALINAS.

XVI

Torno del meu desert tenint set dels teus ulls
(Vindran amb la calma del dia
Per emportar-se els meus esculls?)
I m'acosto al teu cos per perdre l'agonia.

M'emmetzina el verí de la malenconia,
Lluny de la llum teva, on m'aculls.

*

XVII

Si t'hagueres vist, Pura, creus que em demanaries
Que et descrivís un àngel i ses ales de llum?
Sóc el plor de la brisa: vull abastar el perfum
Teu, abans que m'escoli en la fosca dels dies,
La teva maragdina veu -rosa del meu rumb.

*

XVIII

Què trobaré en la teva ànima, Pura,
Si ets com mon somni, absent i transparent?
Encar tinc en la meva ment, fervent,
La teva llum, que hi fulgura i hi perdura.

*

XIX

Pura, despulla l'esplendor de l'alba.
Per què deixes els teus llavis en el meu oblit
i el teu abril ja em salva de l'envejosa nit
I em dóna la puresa de la malva?

*

XX

Mai no podré retenir, Pura, la teva llum
Si m'atrapen cadenes de tristesa, feixugues,
Esborrant el teu rastre fràgil quan et bellugues.

Per què vull abastar la teva primavera,
Que fuig amb l'esperit del perfum, que em consum,
Si el meu delit mai no coneixerà l'espera?

*

XXI

La rosa encesa et besa ferventment en els llavis
-Foc de la meva sang, sang del meu foc-,
Traient, Pura, la mel d'entre els teus glavis,
Que se'm claven en l'ànima, que els segueix poc a poc,
Que segueix el teu joc.

*

XXII

Fuges amb la llum, Pura, que portes a la pell
Per fer que l'alba sigui més clara.
Per què em deixes la bellesa en el cor vell
Si la teva ànima no m'empara?

*

XXIII

Es marcirà la rosa, però mai els teus llavis
Ni ta beutat, que resta en mon etern lament.
Se la vol endur, Pura, calladament el vent.
Podran empresonar-la mos dits, ans que l'acabis?

*

XXIV

Entre tanta bellesa, digues: com te sents, Pura?
Exalta més encara tos llavis, ton encís,
Deixant caure la llum del món en degotís
En el teu verd esguard, la més bella Natura.

*

XXV

En la teva palpebra, Pura, hi dorm el perfum.
Et buscava en la llum, essent jo la tenebra,
El dèbil cos del fum? Sóc l'esperit del gebre
Que t'estima mentre es consum.

*

XXVI

Em perdré en la fosca, Pura, per tenir el teu somriure:
En ell hi retens l'ombra de l'ocàs,
Que no em deixa reviure després del vil fracàs.

Entre els teus dits retrobo l'alba lliure.

*

XXVII

El glacial que em crema és dintre dels teus ulls
-Paradís on m'aculls, que de nou em fa trémer-.
Pura, el meu cor, que t'ama, ier i en ells es consum:
Si no són foc ni llum, per què hi guardes la flama?

*

XXVIII

Demà et recordaré, Pura,
Si has vingut subtil com el fum,
Deixant en el meu pit la llum
Que em cremarà l'ànima obscura?

*

XXIX

Arribaré al teu cos de brisa, Pura,
Amb els meus dits malalts de passió
Si el delit per haver-los me'ls atura,
Si només tinc la desolació?

*

XXX

Acabaré amb la fosca que m'esguarda
Amb l'ull de la tempura, que cruelment m'augura
El futur més estèril en el jaç de la basarda
Si ta beutat retarda el seu mal, Pura?

* * *

Tú justificas mi existencia:
Si no te conozco, no he vivido;
Si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido

L. CERNUDA.

* * *

d.

RE: RE: RE: A la memòria de Orlando Zapata Tamayo
deòmises | 22/09/2011 a les 03:17

[Respondre]

hola

d.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

A la memòria de Orlando Zapata Tamayo

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats