Fronteres, banderes, himnes i escuts.

Símbols que sovint voldriem imaginar buits.
Però dels que a vegades ens queda, com bé mostres, la realitat plena, innegociable, del peatge.

Suposo que arriba una edat en què és inevitable que el nadal sigui una època agredolça.
Recordes els absents, però no pots evitar somriure amb la ingènua felicitat dels més petits.
I saps que ells també hi pensen, i mires a l'àvia que ara està sola i ella també intenta riure. I el més petit intenta que ella s'oblidi de les penes i per un instant ho aconsegueix.

Pel demés.. un nadal currant com un ximple, els que treballem a l'altre cantó de "les rebaixes" ens trobem sovint amb una perspectiva ben diferent.

Capturar un instant, una imatge, creada en la ment i reproduida en la terra.
Jugant a ser petits Deus amb les nostres petites creacions. I mirar-les i veure que estàn bé. Quan estàn bé, es clar, perquè a vegades surten força malament.
Per sort, les nostres creacions, no ens construeixen temples on ens demanen favors.