Bruna

Un relat de: Xabier Mauri

Els dies de la Bruna són molt llargs. I és que al món de la Bruna, a casa seva, els dies ténen moltes hores. Però això, com ella ja sap bé, és un secret. Un secret que tan sols ella i el seu pare coneixen.
Si el confiés a algú, tanmateix, tampoc la creurien. Però ella, això, encara no ho sap.

Els dies de la Bruna són molt llargs.

S'aixeca a les sis del matí, i es duxa mentre la mare prepara l'esmorzar, que compartirà amb el seu pare mentre la dona pren el relleu de la filla, i després li tocarà a ell, mentre l'Helena s'endurà a la petita a la guardería que hi ha al cantó de l'escola.

La Bruna ja és massa gran per anar a la guardería, però obren abans de que comencin les classes i els seus pares no es poden ocupar d'ella fins més tard. La mare, un cop ha deixat la nena, marxa corrent a agafar el tren per anar a la feina. El pare ja està al cotxe camí de la fàbrica.

La Marta, que és la germana gran de la Bruna, és la única que es lleva una mica més tard. Fins les vuit i mitja no comença les classes a l'institut i ja és prou gran per anar-hi sola, així que pot dormir fins passades les set del matí.

Quan surt de l'escola, on ha dinat, la mare de la Bruna la porta al conservatori, on aprèn a tocar la flauta travessera, i al sortir espera que el seu pare arribi amb el cotxe, per portar-la a casa on recull a la Marta que ha d'anar a l'entrenament de bàsquet.

Ella es queda fent els deures mentre la mare planxa, i el seu pare llegeix el diari sentat al sofà fins que s'hi queda adormit.
El pare de la Bruna dorm moltes hores. En dorm més que la gent normal, precisament perquè els dies, a casa de la Bruna, són molt llargs.

Quan acaba els deures, i com que la mare ja ha acabat de plegar la roba i ordenar-la, la Bruna l'ajuda a preparar la taula mentre el seu pare fà l'amanida. La mare acaba de preparar el sopar amb l'ajuda de la nena mentre l'Antoni va a buscar a la Marta, que ja deu haber acabat.

Quan arriben la Bruna ja té molta soneta, i és que són gairebé les deu de la nit, però a l'Helena li agrada que sopin plegats, i la Marta no pot arribar abans, perquè entrena tard i força lluny de casa. Entrena cada día i per culpa d'això la Bruna sempre va a dormir quan ja fa estona que és de nit, però no li importa perquè li agrada molt veure jugar a la seva germana, que és la millor del seu equip, i perquè a casa de la Bruna els dies són més llargs.

Mentre sopen, tots junts, s'expliquen com ha anat el dia i s'escolten, més o menys. Sovint es discuteixen i a vegades acaben a crits. L'Antoni li diu que és normal. La Marta és adolescent i vol fer coses que encara no té edat de fer, però ja se li passarà. La Bruna es pregunta a vegades si el que se li ha de passar a la seva germana són les ganes de fer coses, o el no tenir edat de fer-les, però prefereix no preguntar per no molestar.

Quan ja han sopat, i la Marta ja s'ha tancat a l'habitació d'un cop de porta, la Bruna truca suaument.
Tarda en sentir-la, amb la música tan forta a cau d'orella, però sempre li obre la porta, somrient encara que plori, i la deixa passar amb una carícia.
S'estimen molt.

La Bruna es posa el pijama i es renta les dents, i se'n va a dormir que ja són passades les onze de la nit. Li costa una mica, com cada nit, perquè sent a la Marta somicar, mentre escolta aquell soroll que a ella li agrada anomenar música i que ni li Bruna ni els seus pares entenen.
Però al final s'adorm, i no són ni les dotze de la nit.
I al cap de vuit hores es llevarà, a les sis del matí.
Perquè els nens han de dormir vuit hores, i a casa seva els dies són més llargs. Perquè li va dir el seu pare quan li va preguntar per què dormia tan poques hores si tothom diu que els nens n'han de dormir tantes, i si era tan baixeta per culpa d'això, quan la seva germana és tan alta.

Però és un secret entre ells dos, que en aquella casa, mentre dormen, per la nit, els dies els hi regalen ben bé un parell d'horetes més perquè la Bruna pugui dormir, descansar, i no es desperti molguda.

Comentaris

  • Dolç[Ofensiu]
    Sandra_gz | 13-11-2007

    Doncs és un relat molt bonic... el trobo molt dolç. Tot i que sembla una família idílica per alguns detallets, també sembla una família que pogués existir avui i ara mateix, també per altres detallets.

    Però el temps de la Bruna, és un altre. Potser és un temps subjectiu que no té rellotges sinó un altre tipus de mesura... no sé.

  • Bonic[Ofensiu]
    Ainhoa | 16-04-2007

    Una historia molt bonica, potser li falta ritme, però potser no. Potser la intenció era donar-li aquest aire de organigrama diari, pas per pas, punt per punt. Reflecteixes molt bé la quotidianitat d'una familia normal, com tantes altres..Tot i que aquesta te quelcom d'especial, oi? Un regal en forma de temps extra que molts voldriem. Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xabier Mauri

Xabier Mauri

1 Relats

2 Comentaris

1361 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor