El Senyor dóna faves al que no té dents...

La por d'enamorar-nos de vegades ens fa frenar el primer impuls.

Caram! quina sort trobar una noia com tu a l'oficina...

De vegades una renúncia ens deixa un record amable i dolç, més val recordar una renúncia que patir un fracàs.

Tan se val ser l'altre si ets estimat, oi?

Si senyor, molt ben definit. Ara bé, aneu amb compte amb això de "que me quiten lo bailao" que intentar-ho ho intentaran i ves que algun dia no se'n surtin, la mare que els va...

No hi ha res com acariciar i sentir-se acariciat...

I que a mi no m'hagi passat mai una cosa com aquesta? On era jo quan us probaveu vestits, eh?

Molt ben aconseguit l'aire del relat i el missatge és clar."La sort és una llebre qui la pot haver és seva"

Molt bé, molt bonic, però no t'aturis als somnis car se t'escaparà la realitat, que és on vius.

Guarda-les potser algun dia les podràs tornar a la seva propietària i t'ho agraïrà.

De vegades cal recloure's per seguir essent

El déu en el que deien vreure els hagués fulminat a tots si hagués extstit. Si deu no és amor no cal que existeixi. Encara falta un bon bocí, però mai tantes dones havien viscut tan bé com esteu vivin vosaltres ara.

No renunciis als records, ja veuràs que un dia aquests records et seran lloc de recés. Avui per a mi ja pesa molt més el record que el futur....
M'he fet vell
Petonets

Quan entra la mort tu ja has sortit, realment és indiferent si ell hi és o no, tu JA NO HI ETS
Voltor