Refugi

Un relat de: Mercè Bellfort

REFUGI


El sofà l'espera a la mateixa hora de sempre. Damunt la tauleta ovalada de fusta hi reposa el llibre començat de fa temps. Un llibre que assaboreix mot a mot, frase a frase, paràgraf a paràgraf, capítol a capítol. Full a full. El rellotge de paret marca les set en punt. Tot seguit apareix ell amb la bata gruixuda de franel·la que el protegeix de la seva pròpia fredor. Està glaçat, els llavis blavencs assenyalen el mal estat en què es troba. No es cuida gens ni deixa que el cuidin. La porta de casa exerceix de ferma protecció: s'ha promès que no deixarà entrar ningú i ningú no entrarà. Mai més. El món roda a fora amb vehemència, cruelment. El seu món l'ha trobat en l'olor de resclosit de cada llibre que sosté amb unes mans cadavèriques. Comença la lectura i s'endinsa en una nebulosa que l'omple, que el deixa abstret. No té gana perquè menja a la taula dels personatges. Ells el nodreixen amb un munt d'històries. Històries! Ell també en té moltes per contar, per escriure, però ho ha deixat córrer perquè no se'n surt. Cada vegada menys. És la seva creu permanent. No la sap portar amb dignitat: se sent impotent, incapacitat, inútil. Reprèn la lectura i es deleix amb els encantaments amorosos de la protagonista. Ella somia amb un home dolç com la mel que la faci sentir viva. Ell, en llegir aquests paràgrafs excitants, atura la lectura i es recolza en el coixí que sempre es col·loca darrere el cap. Tanca els ulls, relaxa el rostre demacrat i viatja cap a terres japoneses on es troba la jove somiadora. Li apropa la mà per endur-se-la. Sap, però, que és massa vell i no l'acollirà. La imagina tal com diu cada mot: sensual, trista, bella. Paraules! Ell també té paraules boniques amagatzemades en el seu cervell, paraules que no volen sortir i que el turmenten. Tampoc té set perquè s'emborratxa amb l'olor de "sake" que desprèn el personatge que ha caigut en el parany de l'alcoholisme. Tots dos, un des del seu país oriental i ell des de la seva llar europea entren en un son profund. Han passat dues hores i només ha llegit una sola pàgina. No s'immuta: té tot el temps del món. No el del món exterior, ni el del món fictici, sinó el del temps propi, aquell que llisca grotescament per les seves venes resseques. Tanca el llibre i desapareix de la sala esperant reprendre'l l'endemà, si és que el seu temps no s'ha engolit dins la misèria de la foscor.

Comentaris

  • Vellesa[Ofensiu]
    voltor | 03-09-2010 | Valoració: 7

    De vegades cal recloure's per seguir essent

  • Vellesa i aïllament[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-09-2010 | Valoració: 10

    Has retractat perfectament la solitud i la vellesa i l'aïllament en que es troben moltíssimes persones en arribar a la tercera edat, una edat en que hi hauria si ens ho proposàrem amb la força del desig alguna oportunitat però que normalment no les hi troben enlloc.
    L'home vell llegint una història en la que una dona està lluny, a un país llunyà caient dins de les urpes de l'alcohol per no tenir un home a qui abraçar o a qui estimar i l'home si la foscor no se l'endu, la foscor de la nit, ja no espera res, només somnia.
    Molt bo.
    Vinga Mercè una forta abraçada de Vicent, he rebuscat en els teus contes i no m'has decebut, un petó.

  • Llibre | 10-08-2010


    Qui és ell? Per què ha arribat a aquesta situació? Quines són les experiències que té dins seu però que és incapaç de fer viure?

    Hi ha moltes preguntes a fer, però en realitat, tant se val. No cal obtenir respostes. El que realment importa és aquest bocí de dia, de quotidianitat que ens mostres, i aquesta descripció de l'escena, que ens fa entrar i gairebé formar-ne part.

    La literatura és vida.

    Ànims! I un petó,

    LLIBRE

  • Aquest relat és un bon refugi[Ofensiu]
    nuriagau | 13-03-2010 | Valoració: 10

    Un narrador omniscient ens presenta un personatge i el seu escenari. Del personatge no sabem ni el nom i de l'escenari, poca cosa. Però el discurs narratiu fa entenedora i vivencial la situació en què es troba reclòs el protagonista.

    Enhorabona, Mercè, per aquest breu relat.

    Núria

  • Esplèndid![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 04-03-2010 | Valoració: 10

    No saps com he gaudit d'aquest relat. La prosa és magnífica -cada mot, frase, i fins i tot la manera de puntuar-, i l'ambientació tan ben aconseguida que sembla que la lectora sigui allí observant l'home vell. M'agrada com empras la fusió entre el narrador i el personatge d'una manera tan perfecta. Envejable!
    Una abraçada des del Canadà,
    Shaudin

  • Camí de l'abisme[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-02-2010 | Valoració: 10

    La sang gelada
    encongeix un cor
    que ha deixat
    de bategar,
    i congelats
    cos amb cervell,
    a l'autopista imaginària,
    corre l'home
    delectant-se
    amb la seva
    malaltia original.

    Mentrestant,
    les frases es converteixen en paraules,
    les paraules en lletres
    i les lletres despareixen,
    caient amb un cos malalt,
    a l'abisme
    del final de l'autopista.

  • Un cop descrit[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-02-2010 | Valoració: 10

    Un cop descrit pas a pas el llibre que, alhora pas a pas marcarà la sintonia del relat, apareix el personatge, extraordinàriament presentat fins i tot amb la seva bata de franel·la, un ermità deprimit, ensorrat, i cadavèric, un malalt que no li queda cap ma estesa prop de la seva. Sols en la llunyania d'un altre continent li queda el amorós record d'un pensament tal vegada imaginari, que l'ha absorbit recloent-lo en el seu "REFUGI" i en l'etilisme.
    Un relat que guardaré entre el meus preferits.
    Una abraçada,

    Lluís

  • M'agraden també...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-02-2010 | Valoració: 10

    Bon relat i bon refugi, i molta enyorança.
    Per què l'enyorança marca els escrits de tanta gent.
    Per cert, a mi agraden els "punts i a apart".

  • Viure endins[Ofensiu]
    Naiade | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Un relat que impacta, de lectura fàcil i entenedora, ja que no costa gens imaginar-se al personatge.
    Quina sort que tenim de poder contar amb el do de la imaginació, per dur que sigui el present, sempre es pot recorre al deixar-se dur pels camins interiors on tot es possible.

    M'ha agradat moltíssim i l'has descrit tan bé que no he pogut aixecar els ulls del escrit fins acabar-lo del tot.

    Una forta abraçada

  • un gran relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-02-2010

    opressiu, esgotador i molt ben escrit. Has creat un món molt personal en aquesta història, una vida que no és buida, però que es va buidant dia a dia, un anacoreta ens descrius, però que viu en la ficció de la seva realitat, una persona malalta que ha preferit viure d'acord amb les seves preferències, ignorar la realitat dels altres i viure la seva ficció com una realitat menys dolorosa.

    Felicitats escriptora!!

    Ferran

  • Presó[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-02-2010 | Valoració: 10

    Ei, Mercè, quin relat!
    És un text que es devora.... impossible deturar-se en lloc!... i et devora ( a mi com a lectora, vull dir, no a tu com autora, que imagino que devies quedar descansada en posar-hi el punt i final! ).

    Aquest Refugi inicial acaba convertint-se en la balena de Jonàs... o del pare del Pinotxo, segons com es miri: a un el va fer famós, a l'altre va caldre rescatar-ho: venir un ésser fantàstic a treure'l de dins, per tornar-ho al món de les criatures literàries vivies!
    Potser al teu protagonista li caldria quelcom semblant... tot i que després de llegir i rellegir la escena que has presentat davant nostre, trobo poques possibilitats d'esperança: definitivament, el refugi és presó!
    Això també passa de vegades en la vida real, oi que sí?

    Uf, saps crear atmosfera, noia, sense dubtes de cap mena!

    T'envio una abraçada acollidora i plena d'afecte i calidesa a vessar,
    Unaquimera

  • Bon relat![Ofensiu]
    brins | 29-01-2010 | Valoració: 10

    Dins d'una magnífica ambientació, no ha calgut que expliquessis el trauma ni l'experiència del protagonista, això ha quedat difús en la imaginació de cada lector. El comportament, l'actitud d'una persona acabada a qui ja tan sols li queda el recurs de la imaginació, però, ens l'has descrit magistralment. Felicitats!



    Una abraçada,

    Pilar

  • Hola Mercè![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-01-2010

    Veig que has canviat el registre dels teus dos darrers relats i que has aparcat, de moment, la tendresa dels teus relats.
    Ja fa dies que vaig llegir-los i no m'atrevia a comentar-los perquè tenia por de no haver copsat el missatge que volies transmetre. Avui, finalment, m'he decidit a dir-te el qe m'ha suggerit aquest.
    Aquest pobre home viu en un somni permanent i això no és bo. Els llibres alimenten l'esperit però no el cos i ambdós són necessaris per un igual i els somnis tampoc alimenten.
    La teva prosa perfecta com sempre. T'admiro moltíssim, Mercè i si t'he fallat en el comentari perdona-m. Les meves "entendederas" no donen per a més.
    Una forta abraçada.
    Nonna

  • Relat intimista[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 17-01-2010 | Valoració: 10

    Descripcions acurades i detalls que aporten riquesa al conjunt del relat. Trobo que has encertat plenament al llançar-te a escriure en un estil al que no ens tens acostumats i que per això m'ha sorprés, tot i que agradablement. Has pintat l'escena i has sabut plasmar-hi els sentiments i les sensacions que li arriben al lector amb molta facilitat. La meva més sincera enhorabona.
    Una abraçada, Mercè

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Fada del bosc | 17-01-2010

    He buscat aquest relat per la recomanació del forum i de fet no és el primer relat teu que llegeixo i no és el primer que em fascina.
    No sòc bona per donar consells ja que jo no en sé gaire d'escriure per tan nomès exposarer el que he sentit al llegir-lo.
    La descripció de l'ambient ha aconseguit que em submergís en el conte, tal i com si jo fos allà, també m'he posat al lloc del protagonista, casi he sentit el mateix que éll.

    Amb aquesta bona literatura gent com jo n'apren molt.

    espero el pròxim!!!!

  • Un conte molt bo![Ofensiu]
    Vladimir | 16-01-2010

    He vingut aquí esperonat pel comentari de Copernic al fòrum (encara que a mi no cal que ningú em recomani llegirt-te: ja ho faig sempre que puc!). I estic d'acord amb l'astrònom: un excel·lent microrelat! Potser no té el teu habitual humor subtil, però ho compensa la prosa intel·ligent i un lirisme contingut admirable.
    I que ben presentat! Em meravella sobretot l'inici: el sofà, la tauleta, el llibre, el rellotge...i finalment el protagonista, un home que només viu per llegir, que viu immers en la ficció. Una molt bona idea, ben portada, i un text sense fissures que he llegit dues vegades seguides, meravellat. Moltes gràcies!
    Vladimir.

  • Magnífic![Ofensiu]
    copernic | 16-01-2010


    Cada vegada estic més convençut de que va ésser un encert recomanar-te una introspecció a fons per descobrir-te com a escriptora. El relat té una bellesa formal extraordinària, l'ambientació, la "mise en escene" formidable. Com en totes les històries ben escrites el tema, la trama o el motiu queda, passa a un segon plà. Tot queda engolit no només per la nebulosa difusa de la narració, si no per la més personal de la identificació. Complicitat! Aquesta és la paraula. Tots els que escrivim busquem (encara que no ho volguem reconèixer) contactar, provocar emocions en el lector. Ho has aconseguit plenament. Enhorabona!
    Vaig a recomanar el relat en el fòrum. T'encoratjo a seguir en aquesta línia, ara que els resultats són cada dia més esperançadors. A reveure i fins ben aviat!

Valoració mitja: 9.62

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: