ESPERAR-TE

ESPERAR-TE.- 1965
Avui t'he esperat i no has vingut, què ha passat? T'esperaré
cada dia mentre em duri l'esperança. T'esperaré, perquè en tu espero a
totes. Ara tant me fa que siguis tu com una altre, vull veure a algú que ve
de la part de fora i em mira amb els ulls que miren la gent del carrer. Era
a la finestra i mirava per si venies, per no fer-te esperar, no fos cas que
te'n penedissis i cada una que passava me la mirava i desitjava que es
convertís en una noia coneguda, de cara riallera. Realment tant me fa que
siguis tu com una altre, tu m'has fet pensar que hi ha gent a l'altre cantó
del mur i amb això ja has aconseguit quelcom, però avui no en tinc prou. Em
caldrà patir si vens avui, em caldrà patir uns quants dies, si no vens. Car
has despertat l'ànsia del captiu que no ho vol ser. T'espero i no sé què
m'oferiràs, segurament res de transcendent, però t'hauré vist i amb això
potser ja tornarà l'esclat, hauré flairat el perfum de quasi-llibertat dels
qui sou a l'altra banda d'aquest mur i seré més feliç o més desgraciat, però
deixaré de ser (potser només un instant) aquest enze que sóc ara. No sé pas
que et podré dir ni sé què em diràs, però malgrat tot sé que si vens em
sortirà de dins del cor aquest tap que em fa un viure esquifit i mesquí.
No has vingut, ara ja has fet tard, ara ja no m'interessa ni poc ni gens
veure't. He passat aquests dies tot sol i, està clar, m'he adonat que ja no
et necessito. Ja ho veus també he pogut passar sense tu. Es així i que hi
vols fer, hom es va fent com el liquen de les roques, jau i espera, si plou
reprenem la vida i després a jeure i esperar. Jo faig això mateix, espero que
quelcom exterior a mi bellugui quelcom, faci un gest prou clar; jo no faig
res per fer venir res, senzillament hi sóc i si algú s'acosta a fer-me
companyia benvingut, si no, espero encara un xic més. No cal doncs que
vinguis, ara ja sé el que t'he de dir: No tinc res per a dir-te.
-----------------------------