Ciutadà d'Europa

Un relat de: voltor
En plegar de la feina a Ellborngestrasse, m’he fet dur fins a Ursulinehoff; allí la tebior del local i un cafè molt calent i massa llarg, m’ha animat a anar fins l’hotel tot passejant. Xino- xano he anat resseguint la Landstrasse, el sauló escampat a les voreres per tal de permetre el trànsit de vianants damunt del gel, se’m clava als peus a través de les sabates, evidentment massa primes per aquestes temperatures i passeigs.
Ara, darrera del vidre emmirallat de la finestra, contemplo aquesta ciutat que ha esdevingut, pel voler de la boira, no gaire cosa més que un grapat de llums. Un llum que belluga a mig aire del serrat que endevino enllà de l’altra riba em parla d’un auto que fa camí dins d’aquesta poca claror espessa. El Danubi, gris, opac, lent... amb prou feines reflecteix els fanals de les seves ribes. Aquest riu, avui orfe de gavarres – tan feineres com són – arrossega damunt de la seva pell de rèptil trossos de glaç que lentament, fan via cap a Viena i la mar Negra.
Els claps de neu que blanquegen la gespa de la Donaulander, contribueixen a donar el to boreal a l’ambient. Ça i lla, gent abrigada i embarretada camina de pressa i encongida. En algun museu, potser a una pintura de Bruegel, he copsat aquest mateix aire quasi sòlid, lleugerament daurat, aquesta frugalitat de colors...
Mentrestant, aquí a dins de l’habitació de l’hotel, la perfecció d’un rondó de Mozart, que m’arriba pel fil musical, m’endinsa en un flonjo abaltiment, el buit m’envaeix i els pensaments s’esdevenen benignes.
Avui aquest llatí mediterrani ha capit l’hivernal melangia d’aquestes ciutats de la nostra Europa Central.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de voltor

voltor

18 Relats

18 Comentaris

12216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nat el 1942
Muntanyenc, esquiador, alpinista
Jubilat, em sento vell