Cercador
Íntima espera
Un relat de: Anaïs- Compartir:
T’has assegut a la vora del llit i allí t’has quedat immòbil. No portes rellotge, no tens pressa, el pas del temps no té ni la més mínima importància per tu. Ja t’has preparat i no tens res més a fer. Vestida per estimar, esperes el seu retorn damunt els llençols rebregats.
En aquesta habitació de parets blanques despullades hi acumules els records dels dies passats. La teva mirada es passeja pels severs objectes que t’envolten. Muts, impassibles, han aguantat sorolls i cops, les anades i vingudes, els embats furiosos, els moviments apressats, els esbufecs i les culminacions amb l’estoica calma de la fusta. No et retreuen res, però envermelleixes, com si de sobte prenguessin vida, com si de repent, els mobles tinguessin ulls, boca, orelles.
Abaixes la mirada, no ho pots suportar, et sents culpable. Culpable de sentir, culpable de deslliurar-te sense miraments, culpable. No fas bé, però una força superior ja fa temps que et domina.
Aquests mobles, fins ara inerts, sembla que t’estiguin incriminant, sembla que t’estiguin cridant: “No hauria de pronunciar el teu nom enmig de sospirs, no et correspon a tu ser acariciada per les seves mans. No hauries de ser tu la que conegui els seus secrets ni disposi de les seves vides ocultes...” Ho saps, no et toca a tu ser feliç.
Però sents passos i el pom que gira. El teu cos ja s’ha oblidat de tu i només espera ser acollit entre els seus braços.
(03/02/13)
Comentaris
-
RQD[Ofensiu]qwark | 02-07-2013
Hola, Anaïs. Em disposo per fi a complir amb els meus deures del RDQ. Analitzant els teus darrers escrits he intentat trobar elements que defineixin la teva forma d’escriure. Aquí en van uns quants:
-Escrius textos curts, sovint també amb frases curtes que no entorpeixin la comprensió.
- Els textos s’articulen al voltant de les emocions i les reflexions. És interessant destacar, en aquest sentit, el predomini de la primera persona.
- Bon domini del ritme i la sonoritat.
- Ús d’algunes expressions que m’han sonat castellanes. Algunes he vist que sí que surten al diccionari (cúspide, labor) i d’altres no (de repent).
- Ús de les personificacions, en alguns relats que acaben sent quasi una endevinalla.
-En alguns relats fas un bon equilibri escena/resum. En d’altres hi abunda el resum o el discurs abstracte.
Em centro ara en aquest relat, potser el que té un millor equilibri escena/resum i (crec que com a conseqüència) una millor ambientació. Veiem la cambra, palpem l’atmosfera i el sentiment. Observem a la protagonista a través d’aquesta segona persona (recurs poc utilitzat a la narrativa), com si miressim pel forat del pany. L’espiem, analitzem els seus moviments i els seus pensaments. El relat flueix mentre es dibuixa a la ment del lector (potser ajudat per la imatge que has incorporat) el cos i les sensacions de la protagonista.
Cap al final del comentari intento aportar alguna idea encaminada a millorar el relat. En el teu cas, no t’ho prenguis molt seriosament perquè el relat ja queda prou bé tal com està. Però, sent molt perepunyetes, potser trobo que es queda a mig camí. Podies haver optat per una observació pura. En aquest cas, sense dir-nos què pensava la protagonista (perquè si algú mira pel forat del pany és difícil que li llegeixi la ment de forma omniscient) ens podies haver transmès les seves sensacions a través dels gestos, de l’atmosfera. També podies haver jugat amb l’omniscient (de fet l’has utilitzat) per acabar-nos d’explicar la història. Acabar de dibuixar el personatge de la noia i de l’home a qui espera. Explicar-nos la seva història.
Per tant, a veure si em sé explicar- crec que si volies deixar-ho a mitges (com has fet) hauria estat més elegant fer servir un narrador càmera (no omniscient, que no pogués llegir la ment de la protagonista), propi del realisme brut. I si optes pel narrador omniscient, el que ho sap tot, el lector voldrà saber tota la història.
Bé, espero que t’hagi estat una mica útil el meu comentari. Una abraçada i fins ben aviat.
-
L’he rellegit...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 29-06-2013
L’he rellegit dues, no, tres vegades… és l’avantatge de ser relats curts. En la primera lectura m’ha atrapat; en la segona , m’ha agradat i, en la tercera l’he assaborit...
—Joan—
-
l'altre[Ofensiu]voltor | 20-05-2013 | Valoració: 8
Tan se val ser l'altre si ets estimat, oi?
-
No em diguis que..[Ofensiu]Annalls | 15-02-2013
...es l'altra?? Vestida per estimar, bona reconversió. Ma agradat.
l´Autor
49 Relats
174 Comentaris
47369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Hola!Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.
Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).
Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.
Ens llegim,
Annaïs
(09/03/12)
Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):
anais1978@yahoo.es