Agost

DES DEL PORXO DE CASA - AGOST
Les fulles de la moixera que arrela al cingle del davant de casa llueixen sota el Sol del migdia com llàgrimes verdes que ploren els focs que assolen la nostra terra. El xuclamel ha començat a fruitar, l'epilobi ja només té flor a les capçades i el terra de sota l'avellaner és ple de clofolles que els esquirols hi han deixat, el còlquic, tot i la sequera d'enguany, alegra el pradell amb la seva humil florida i el roser del costat de la porta em vol obsequiar parint una rosa que avui encara no és ni tan sols poncella. Ara mateix un ocell, del que no en sé el nom, crida: Xec, xec, xec...des de la branca més alta del pi roig del cap d'avall del mur. I jo sóc aquí, omplint-me d'aquesta pau i bellesa, per si un dia, viu encara, m'he de buidar de tot.