S'ha acabat

Sovint m'imagino caminant per la neu, al costat d'un rierol que es veu saltar pels forats que han deixat els trossos de glaç que el mig cobreixen. Vaig caminant, la pujada és suau. Darrera meu queden les petjades, amb la sola ben dibuixada. Els bedolls i avellaners han quedat més avall i ara el riu i jo travessem un bosc esclarissat de pi negre. De tant en tant un bell avet imposa la seva presència. La neu és ni tova ni dura i fa de bon caminar-hi, sense que calgui calçar-se els grampons. El cel és gris mat, d'aspecte sòlid i al fons el cercle de cingles que tanquen la vall, han desaparegut darrera d'una boira feixuga i humida que quan s'enretira un moment deixa veure els relleixos de roca ben curulls de neu. Tot avui que no menjo, només un parell de galetes amb mantega aquest matí, en sortir de la cabana del Gaig, a la llinda del bosc. El fred se'm va ficant endins, el refugi, al cap d'amunt de la Canal Rasa és l'esperança, suposo que hi serà el guarda i podré prendre alguna cosa calenta, una sopa faria ben bé el fet. Vaig avançant, comença a caure algun floc de neu. Passada la Llosa del Ferrer, comença el camí rost del grau, ara sóc a dins de la boira i la nevada ha augmentat d'intensitat, em va xopant la roba, el cansament, el fred i la mullena em fan desagradós el camí...
Res no és cert, fa anys que no faig excursions per la neu, de fet les meves caminades cada any són més curtes i planeres. Sóc a casa, la calefacció em manté en una temperatura confortable i tan sols es tracta de records i pensaments que no faig res per allunyar-los
9/I/2013