El portal Perenne presenta un article clàssic seu: es presenta l'auca de la Brenda.

El Mixinet, pobrissó, ja està mort,
déu li tingui la millor sort,
i la casa com a sèria s'ha quedat
perquè no tenim un alegre i saltiró gat.

Passen les setmanes amb una certa tristesa,
aviat serà nadal,
i ma mare m'ha promès, bé l'he de creure,
que per febrer tindrem un gat.

Però, abans de febrer, per Nadal,
entre mantes, un gat ens ha deixat,
però la sorpresa és que no és un gat,
sinó una gata, fet i cantat.

D'alegria a ma mare li he dit, és ben sabut,
que és el millor regal que per nadal he tingut.

La Brenda encara que sembla espasmòdica,
és trapella i saltarina,
i és prudenta de no trencar gairebé de res,
que és bona i guapina!!

Es fica per tot arreu,
incloses les nostres faldes,
i té un pel maco i vistós,
que cal respatllar, quina desgana.

Però enseguida vàrem descobrir
que, en menjar, es poc amant del pinso,
i cada matí li donem una bosseta de menjar especial,
sa majestat sempre vol un bon "quinto"!!

Però un dia, ma mare, bona dona,
va veure que la Brenda es va escapar,
i de poc va desesperar,
sort que una veina ens la va retornar!!
Sa majestat s'hagués merescut unes bones "coces",
sort que nosaltres som generosos!!

Ara cada vegada que obrim la porta del carrer som cuidadosos,
doncs la Brenda és una escapista,
igual que Houdini l'especialista,
sort que tenim bona vista!!

Però la carinyosa Brenda,
aviat farà un any que és a casa nostra,
acomodada, alimentada i acariciada,
i no sembla que massa li costa,
encara que té la temptació de fugir,
que mai li hem de consentir!!

Que ningun espabilat entri a casa a robar-nos-la,
com si fós barata com una prenda,
doncs jo, mare i germà,
estimem molt la nostra Brenda.





-----------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n