Sé que hi ets: hola.

A un quilòmetre no podria veure una petit esquirol pujant a un pi. Tot i que sé que hi és, i faré el que pugui per a què no tallin el pi. A tres metres no podria divisar una formiga entrant al seu formiguer, però no la destorbaré, hi ha espai per a les dues i no hi posaré fitosanitària. Et percebo tot i que no et veig.

Però dins d’un edifici tancat i barrat, aquestes coses, també passen. Fins i tot en un estret passadís d’un metre i mig d’amplada i cinc metres de llarg, algú que no mira, ni percep, no hi veu.

Recordo un capellà que em va dir que ell sempre saludava a qualsevol ésser humà. Em va semblar excessiu, tot i que potser, el que era excessiu era el meu pensament. Per què no saludar qualsevol ésser humà? En una situació normal que són les que vivim, al capdavall, la majoria de mortals. Només tinc una resposta, però m’estimo més quedar-me amb la pregunta, tot i que dol, per si algun dia hi ha moltes més respostes. O encara més per si algun dia només m’he imaginat que es pot formular la pregunta?