Acabo de llegir el teu relat i encara tinc un somrriure a la boca, quina gràcia que tens per explicar les coses mare meva!! Per uns instants ,m'he trobat darrere la barra d'una cafeteria resignant-me a que em canviessin el nom pel de siusplau.

Un petit incís, el relat tot i ser molt bo i molt ben estructurat, és una mica llarg ... pero a part d'això, em sembla perfecte!

una abraçada

No se que ha passat, però la meitat del comentari no ha sortit.

Acabo de veure el teu últim, relat de qasualitat degut a la rapidesa en que es van publicant nous relats, i quina llàstima si me'l arribo a perdre, és un dels millors que t'he llegit fins ara, no ho se, noto que en cada escrit pujes un esglaó més, un grau més de maduresa. si vas seguint aquesta linia i mai t'atures podras arribar ben amunt. UN PETO

Adam

ren els nous relats i quasi em perdo la culminació. amb aquest m has meravellat, el millor. no paris

ara ja saps k toca doncs ... a escriure mes.

anims.

Molt b o, quina gran forma de descriure aquest estat d anim, si k es ben cert que avegades va b cridar, enfadar-se, desfogar-se, i oblidar tot i tothom. Això si, nomes uns instants, no m agradaria que la rialla del mon és torces...

Segueix aixi, et segueixo llegint. un peto!

adam.

a les meves mans?? si fos per mi ja vindria.
és el rpimer cop que comento perque fa poc que he descobert aquesta web, pero trobo que esta molt bé.

Segueix aixi. espero llegir mes coses teves aviat. una abraçada